Amb solemnitat i silenci, pels carrers carregats de personalitat, d’urbanisme tradicional i de mallorquinitat, s’escenifica la tradicional processó del Sant Enterrament i la Soledat de Maria. La veu de la Història ens conta que una processó se celebrava ja l'any 1579 a la «vila la primera». Sortia de l'Hospital, amb confraries de penitents dels gremis dels menestrals del poble. Alguns anys més tard, els menestrals acompanyaven el pas de Jesús Assotat, obrat per l’escultor Gaspar Gener el 1586. Mn Bartomeu Mulet i Ramis recorda que, a Sineu, els jurats de la vila pagaven cada any les despeses de la processó, en les quals hi figuren les tauletes o panets de ‘pólvora’ o pols que servien per a estroncar la sang de les ferides que ocasionaven els assots. Altres vegades, en lloc de tauletes, les despeses se feien de "pavora" o pols de ‘pólvora de restrènyer’, per cloure les nafres.
Pròpiament la processó del Divendres Sant a Sineu té l’origen en el seguici de la Mare de Déu de la Soledat, que fou una de les novetats que entronitzaren els frares Mínims quan, l'any 1667, fundaren el convent de Jesús-Maria de Sineu (actual casa consistorial sineuera).
La processó deixà de celebrar-se devers el 1835, amb motiu de la desamortització de Mendizábal, l’aplicació de la qual suposà el tancament del convent de Mínims; poc després també s’esdevingué la supressió dels gremis. La processó s’esvaí... Però, dècades més tard, el religiós seguici fou recuperat. Això s’esdevingué l'any 1910, a iniciativa de la Congregació Mariana. La cosa anava magre, ja que el 1928, només hi havia dues confraries. Per això, Mn. Alcover, a la seva obra «Corema, Setmana Santa i Pasco» de 1915, no en fa especial esment, a part de recordar la figura d’en Faveta, com més avall es dirà. L'any 1962 es va fundar la confraria de la Mare de Déu de la Soledat i, l'any següent, la confraria del Sant Enterrament. La Setmana Santa sineuera rebé un impuls amb la fundació, l'any 1966, del Patronat de les Confraries, per iniciativa de la Família Isern-Estela.
La celebració comença dins el temple parroquial, amb el davallament de Crist de la Creu, representada per una figura de roba i cartró. La santa figura és baixada de la creu i és conduïda, en processó, fins al sepulcre, on s’oficia una breu cerimònia religiosa. A continuació, les confraries es van arreplegant a la plaça de la vila i s’ordenen per començar la processó del Sant Enterrament.
Segons el programa de la Setmana Santa de 1998 i la memòria de Mn Bartomeu Mulet, els elements més significatius, que avui es mantenen, són aquests: tres centurions romans a cavall, que precedeixen la processó, acompanyats per una banda de cornetes, tambors i timbals. Segueixen les confraries, amb els 12 passos que escenifiquen de la Passió de Crist. L’ordre é el següent: confraria de la Creu, confraria de Crist de l'Amor (que acompanya un antic pas titulat "Jesús s'acomiada de la seva Mare"), confraria del Silenci, confraria de la Mare de Déu dels Dolors (amb la imatge coneguda amb el nom de Son Torelló), confraria de la Menestralia (amb el Pas del Bon Jesús de la Columna, de 1586, obrat, com hem dit, per Gaspar Gener), Germandat de la Tercera Orde de Penitència (amb el pas "Trobada de Jesús amb la seva Mare"), confraria de la Santa Faç (amb el pas de la Verònica), confraria de l'Oració del Bon Jesús a l'Hort de Getsemaní (amb el pas del mateix nom), confraria de l'Amargura (amb el pas del mateix nom), confraria de la Bona Mort (que acompanya el pas "La segona caiguda de Jesús"), confraria dels Donants de Sang, confraria del Davallament (amb els confrares que acompanyen amb un fanalet de mà el monumental pas i per això són anomenats "els caragolers"), confraria de la Pietat (amb la imatge titular), Associació de la Cambrera Major i Dames d'Honor de Nostra Senyora de la Soledat, confraria de la Soledat (amb el riquíssim pas de la titular, que serveix de tron a la imatge aportada pels frares Mínims l'any 1664), confraria del Sant Enterrament (amb la imatge de Jesús Mort), confraria dels Set Dolors de Nostra Senyora, Reial Germandat i Prohomonia de la Sang (amb la Preciosa Imatge del Sant Crist de la Sang de l'Hospital, una talla també de l'escultor Gaspar Gener, de 1584), i la confraria de la Vera Creu, amb la preciosa creu gòtica que conté la relíquia de la Vera Creu, de l'any 1551.
Una de les figures més populars dels passos era en Faveta. Diu el folklorista Joan Amades al seu Costumari: «A Palma i en d'altres poblacions de l'illa, la gent creia veure en les figures que formaven les escenes dels misteris personatges i subjectes veïns de la població... s'armava gran cridòria. ... Entre les figures dels misteris va assolir molta popularitat en Faveta de Sineu, un jueu que menava el Bon Jesús i que tenia la boca oberta. Els xicots li posaven una tavella de fava dins de la boca. El qui trobava una fava més grossa que la que duia la figura tenia dret a treure-li la que portava i posar-hi la seva. Aquesta facècia donava motiu a molta gresca». Mossèn Antoni Maria Alcover també ens conta aquesta curiositat, a la seva manera: «A Sineu crida molt s'atenció En Faveta, un jueu d'un pas que atupa el Bon Jesús caigut en terra; En Faveta té sa boca badada, i ets al·lots hi van i li afiquen una bajoca de favera dins sa boca, i la hi barata per una de més grossa es qui en troba de més grossa. D'aquí ve dir-li En Faveta».
Ah... una cosa més: Acabada la processó, es considera que la Quaresma ha acabat... per això és ben viva i arrelada la tradició gastronòmica d’anar a menjar el típic frit als cellers del poble... sense fer llarg!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.