Joan Fuster

Per tal d’afegir-me modestament a l’any Fuster, he rellegit algunes de les seves obres. «Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir», afirma el mateix Joan Fuster. Tot d’una hi he trobat passatges estimulants. Poca literatura hi ha en un llibre de qualsevol gènere si no promou rèplica o noves escriptures (encara que no es materialitzin). Poc interès té un text que diu sense dir-nos, sense interpel·lar-nos, sense provocar-nos; i, com és en el cas de la premsa, sense motivar alguna reflexió sobre l’actualitat (Ucraïna, Taiwan, globalitat, clima, economia...). I sí, Fuster n’és una font, i no només pels seus aforismes i assajos, també la seva poesia està farcida d’idees amb les quals dissentir o celebrar un acord.