Als que duim dècades denunciant el canvi climàtic i militant en organitzacions que intenten reduir-lo a escales tolerables, ens sap una mica de greu que en l’actualitat tothom en parli. Perquè, ara sí, pràcticament tothom reconeix el fet. Sí, ens sap una mica de greu que ara tothom parli del canvi climàtic, essent així que nosaltres fa més de trenta anys que ho feim i que estudiam possibles fórmules per minimitzar-lo.
En parla la gent, en parlen els informatius, els polítics, i també, és obvi, les cimeres del clima, que darrerament adopten un posat més greu. Fins i tot l’OTAN l’esmenta, no per cap vel·leïtat ecologista, sinó per les seves conseqüències sobre la seguretat.
A nosaltres, que venim alertant del canvi climàtic i dels seus efectes concrets des del segle passat, ens sap greu que avui dia tothom en xerri. I no és que ens dolguem perquè, a la fi, el món hagi vist una realitat que nosaltres ja sabíem de fa molt. No, en absolut; no tenim cap sentiment patrimonial ni sobre aquest ni sobre cap coneixement. No és això. Ens sap greu que tothom en parli, que tothom ho lamenti. És a dir, que només en parli i se’n lamenti, sense fer-hi gairebé res de decidit i de veritablement eficaç.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.