Victor GayàPalma27/01/22 3:59
TW
0

Aristòtil comença la seva Metafísica afirmant: «Tots els homes posseeixen de manera natural el desig de saber», i, immediatament, esmenta la capacitat humana de l’experiència. En el món actual, en bona part caracteritzat per la societat del coneixement, potser cal demanar-se sobre la situació del nostre innat desig de saber i sobre la qualitat de l’experiència. El concepte de ‘societat del coneixement’, encunyat per Peter Drucker, està enfocat a la productivitat, a la generació de riquesa. Conèixer i experimentar per obtenir el rèdit de la productivitat, econòmica, s’entén.

Però, les persones cap on orienten aquest desig de saber? Quin és el seu objectiu de coneixement? És també un coneixement dirigit només a la consecució d’unes aspiracions materials? I aquest desig de saber, encara inclou la capacitat crítica i la permanent actitud de qüestionar i qüestionar-se?
I l’experiència?

Probablement mai en la història de la humanitat s’havia donat un desig tan gran d’experimentar, de tenir experiències noves i intenses a cada instant. Però, què queda al final? Queda una experiència després de l’experimentació? Aporta alguna cosa rellevant al coneixement sòlid, a la saviesa? És la inquietud actual una manera d’aprofundir en el saber o és un mer bellugar-se sensitiu?