Victor GayàPalma13/01/22 3:59
TW
1

És relativament fàcil seguir la traçabilitat dels productes que compram. Els codis de barres i la normativa sobre la procedència, els sistemes de producció i l’envasat donen una certa seguretat a l’hora de consumir. Més complicat resulta conèixer la traçabilitat dels materials de reciclatge. Sabem que hi ha contenidors específics per a cada tipus de residu i punts de recollida selectiva, però, a partir d’aquí, es fa difícil seguir el procés, el tipus de tractament, els percentatges d’aprofitament i l’efectiva reutilització.

Però si hi ha una traçabilitat problemàtica, aquesta és la de les idees, dels milers i milers d’idees que s’aboquen a les xarxes socials i a molts dels mitjans de comunicació. Ens ofereixen –si és que no ens imposen– un producte conceptual sense conèixer el seu recorregut argumental, els seus ingredients ideològics i els seus efectes sobre el teixit més o menys atapeït dels nostres prejudicis.

I el mal és que molta gent consumeix quotidianament aquests continguts ignorant el seu grau de toxicitat i si realment aporten algun benefici intel·lectual o moral. Cal ser conscient de la procedència, del procés lògic i de la destinació real dels criteris i dels conceptes. Cal una traçabilitat de les idees.