Victor GayàPalma02/12/21 3:59
TW
2

Sempre es diu: no es tracta tant de fer equipaments com de fer equips; no es tracta tant de crear estructures arquitectòniques com d’estructurar les societats. Igual que, en el domini personal, no es tracta tant de construir-se una casa com de construir-se una llar. I això també passa en l’àmbit institucional. Hi ha unes construccions i uns equipaments democràtics, que, tot i algunes imperfeccions en les harmonies i les proporcions, són edificis que es poden considerar monumentals. Però, quina és l’activitat que es fa en el seu si? Quin és el producte que s’hi elabora? Quin és el grau de qualitat resultant?

En una democràcia, la infraestructura és la llei i la participació política. Però la llei és el marc on alguns actors, com ara Enrique Arnaldo, representen el pitjor concepte de justícia. Per la seva banda, la participació política vendria a ser el palau on van a parar tants d’okupes mediocres –i ara agressius– que en lloc de representar el poble, massa sovint només representen el pitjor de la condició humana.

La democràcia es fa sobre les infraestructures, però les infraestructures per si mateixes no generen res. L’element generador rau en la idoneïtat de les persones que la dinamitzen dia a dia amb empatia i eficiència, i sense sumptuositat.