7

No n’havíem sentida d’altra de tan grossa des que el senyor Mateu Isern, aleshores batle de Palma pel PP, va presumir de parlar el «mallorquí agrícola» –la seva família tenia possessions. Aquesta manera de referir-se al català ens va semblar insuperable i això que el nostre país insular és ple de persones entestades a posar nom a la nostra llengua. La producció intel·lectual d’aquest esforçats apòstols del no-català és abundant i variada. Els seus diccionaris, les seves gramàtiques i les seves proclames són fruit d’una ardent obstinació. La seva croada, però, té alguns problemes. Un d’ells és l’adscripció geogràfica del nom de cada no-català: per començar, parlam el mallorquí o el baleà (o baleá)? Parlar el mallorquí obliga a l’admissió d’altres formes, almenys una per a cada illa. I el baleà(á) és ple de contradiccions internes que posen en evidència la debilitat dels fonaments lingüístics. Aquesta situació descoratjaria qualsevol batallador –en contrastar les teories amb una realitat tossuda i diversa. Però una fe ben arrelada en l’anticatalanisme està sempre disposada, com el pi de mossèn Costa i Llobera, a lluitar «amb les ventades que assalten la ribera / com un gegant guerrer.»

La denominació de balear proposada al congrés espanyol per Unidas Podemos no presenta cap novetat en sentit estricte, però es fa un lloc a la història de les petites infàmies lingüístiques amb què alguns partits polítics han intentat suplantar el nom de la llengua per la via de tan alta institució. He de confessar que el primer titular sobre la qüestió em va suggerir una butilada de Vox o de Ciutadans –el PP illenc reconeix la unitat de la llengua catalana, no així els populars del País Valencià. No coincidíem en que la cultura, aquest bé tan devaluat que havia quedat en mans del Partit Comunista i que, amb la seva quasi-desaparició, havia cercat refugi, tot aigualit, en el PSOE i, sobretot, en els nacionalismes perifèrics, s’havia sotmès a la terapèutica benèfica d’Unidos-as? Tothom es pregunta: i ara, què els passa, a aquests? Sí, perquè Unidas Podemos s’ha convertit en un ‘aquests’ o ‘aquestes’ amb què sovint al·ludim a la casta.

Què diuen aquests a Mallorca? El silenci pot ser una clamorosa presa de partit.