Estalviar?

En nom de tots els sants! I qui assessorava a l’estalviador sense cap preparació preturístic? Ens hem de referir als costums populars i tradicionals dels padrins i repadrins. Col·locaven els diners a cobert davall el matalàs. Alforraven els cabals a llocs inversemblants. Emplaçaven monedes o botonadures dins cossiols de fang. Però tot això ja ha passat a la història.

Avui existeix una plèiade d’artefactes on dipositar diners, joies, rellotges, capricis, substàncies… Per escriure amb rigor, el primer que s’ha de fer és documentar-se. Fa alguns mesos que investigo el tema, una feina de recerca bàsica. He comprat online, a bon preu, una partida de productes per comprovar què serveixen pel que prometen. No esmentaré cap marca! Només faré cinc cèntims de tot el que he pogut entrellucar. Tot i així, s’aportará molta informació: llaunes de refrescos molt populars, a balquena; llaunes de cervesa distingides, a grapats; llaunes d’aliments molt consumides, a dojo; botelles de plàstic, d’acer i tèrmiques per contenir aigua; esprais, ambientadors, raspalls pels cabells, pintallavis, extintors, llinternes, encenidors, bombetes, rellotges de paret, endolls, desodorants, martells…

Tots els airtilugis disposen de compartiments ocults o secrets. Alguns poden encabir molts d’euros. Altres poden atresorar joies o rellotges. I en els més minúsculs hi caben canuts, haixix, pastilles… Al viu, he firat online i no en altres llocs. En aquest amagatalls se salvaguarda, se fa créixer, se custodia, s’acumula... Segur que rebré crítiques per, suposadament, encobrir aquestes pràctiques. Però estic tranquil·la, els vertaders lladregots són Koldo García, Luis Rubianes, Pedro Rocha y Rodrigo Rato.