Biografia de Palma, una ciutat envaïda

L’associació Palma XXI ha presentat el seu llibre Biografia de Palma, coordinat per Jaume Garau i Salas. D’aquí hi he manllevat –en alguns casos literalment– algunes de les consideracions que segueixen. L’obra té un subtítol i un leit-motiv: ‘Palma, una ciutat envaïda’. I no és únicament un joc de paraules i un gest de reconeixement al llibre de Màrius Verdaguer La Ciutat esvaïda de 1953, sinó també l’expressió d’un convenciment. Palma ha crescut per les successives invasions al llarg de la seva història i per la seva ubicació estratègica al Mediterrani occidental. Després de la romanització, de la conquesta pel califat de Còrdova l’any 902 i la conquesta catalana de 1229, en sorgeixen els recintes emmurallats i els edificis emblemàtics com la Seu, el palau de l’Almudaina, la Llotja o el castell de Bellver. Han deixat també empremta a la ciutat, la guerra de Successió, amb el Decret de Nova Planta el 1714 o les diferents desamortitzacions del segle XIX. Aquests fenòmens històrics desencadenaran una multitud de canvis urbans i socials, vestigis en els edificis, en la trama urbana, en la memòria dels ciutadans. Palma és la ciutat amb un dels centres històrics més gran d’Europa amb més de dues-centes cases amb patis i un gran nombre d’edificis religiosos i té, encara, un enorme patrimoni. La incipient indústria turística dels «forasteros» proposada per Miquel dels Sants Oliver a 1891 i les transformacions que la ciutat impulsà en aquell temps, com l’esbucament de la murada i la construcció de l’Eixample, es veuran frenades per la Guerra Civil. Després sorgirà una nova classe política i econòmica –aliada amb els interessos del règim franquista per trencar l’aïllament internacional– que impulsarà el boom turístic dels anys 60 de la mà dels Tour Operators turístics estrangers, provocant canvis radicals en la morfologia de Ciutat, com les ampliacions de l’aeroport i del port. El corrent migratori ha fet passar la població de Palma de 136.814 habitants l’any 1950 als més de 450.000 de l’actualitat.
A l’Eixample es varen deixar de costat les regles dels plans urbanístics de Calvet i d’Alomar i va créixer de manera desordenada. A llevant, amb Can Pastilla i s’Arenal i, a ponent, des del Passeig Marítim fins a Andratx, es transformaren les xarxes viàries de Ciutat que a poc a poc van constituint la metròpoli que ara coneixem i que agrupa el 65 % dels habitants de Mallorca. Del nou creixement sorgirà una segona ‘murada’, consistent en un anell d’autopistes que va començar els anys 50 amb el Passeig Marítim i continuà amb l’autovia de Llevant, passant per davant la Seu. Palma haurà passat de ciutat emmurallada, a ciutat expandida, amb una població multicultural. Forces potents influiran de manera decisiva en aquests grans processos. Si a 1960 arribaven a Balears 360.000 turistes, a 1985 n’arribaren 5 milions, el 2023 foren ja 18 milions. La crisi econòmica del 2008 va deixar ben clar que s’invertia comprant cases sense necessitar-les per viure, com inversió especulativa.
La recuperació econòmica dels països emissors de turisme després de l’epidèmia de COVID, ha retornat el creixement turístic i l’especulació immobiliària. Anam cap a una ciutat de més de 500.000 habitants i més de 20 milions de turistes a Balears, l’any 2030. Aquesta perspectiva genera gran inquietud, una ciutat feta a escala humana es va fent més gran i més ingovernable, amb dinàmiques que fan pensar en un possible col·lapse d’una ciutat que encara conserva part de la seva ànima. S’està generant el fenomen conegut com la ‘Síndrome de Venècia’, que descriu com les ciutats neoliberals acaben essent plataformes urbanes al servei de multinacionals del turisme i deixant la vida residencial, sobretot al centre històric, però també a altres barris, pels estrangers i ciutadans que no poden o no volen fugir. La mort de la diversitat econòmica és l’inici de la mort d’un barri o una ciutat, com deia Jane Jacobs, en el seu famós llibre Mort i vida de les grans ciutats.
Es fa imprescindible reaccionar de cara al futur de Palma. Ciutats europees de diferent mida i característiques, però amb molt èxit de demanda turística, estan actuant i enfrontant-se amb el turisme de masses que les fa insostenibles. En aquestes ciutats hi ha moviments socials que han dit prou al creixement descontrolat del turisme i les seves conseqüències. Palma XXI és un d’aquests moviments socials que pensa Ciutat i lluita per un creixement cívic que posi com a prioritat la vida dels seus ciutadans.