Sentim moltes vegades a la dreta afirmar que l’esquerra no ha superat la Guerra Civil i és una afirmació falsa; en realitat qui no l’ha superada és la pròpia dreta. Les guerres civils són una divisió i un daltabaix tal a una societat que el seu record i impacte perduren durant generacions. Mirem el cas de la Guerra de Secessió nord-americana. Encara a l’assalt del Capitoli de fa uns anys, les banderes confederades d’un dels bàndols enfrontats en aquell conflicte foren símbol dels valors que defensaven els assaltants.
Superar vol dir assumir que els valors democràtics que inspiren la Constitució de 1978 són equiparables als de la democràcia liberal que era la República, governada per republicans moderats, liberals i demòcrates, però també per una dreta que s’havia declarat republicana decebuda amb la monarquia, compartint el reconeixement de la legitimitat de la República i també el primer govern d’aquesta amb l’esquerra obrerista.
Per tant, superar la Guerra Civil vol dir que aquest país en el seu conjunt assumeix a la fi que no pot seguir amb l’enfocament de vencedors i vençuts. Perquè dit així, si bé militars i feixistes aliats de Mussolini i Hitler es consideren vencedors de la guerra, els seus valors i les seves idees, compartits pels règims esmentats, foren àmpliament derrotats, superats i marginats amb contundent derrota a la Guerra Mundial. En el cas d’Espanya, es va mantenir mentre va viure el dictador, punt d’unió del que de cada vegada més era una trama per mantenir el poder (mutant al compàs de la política internacional) fins que, mort el vell general, s’evidencià l’anacronisme i la inviabilitat de la seva continuïtat.
Superar vol dir acceptar que les lleis de memòria restableixin la dignitat de les víctimes, que parlin de la veritat, que deroguin la injustícia i la mentida que s’escriviren a les sentències dels tribunals franquistes, intent groller d’amagar les atrocitats darrera l’aparença de legalitat.
Acceptar les lleis de memòria significa superar la dicotomia entre vencedors i vençuts que el franquisme va imposar després de la Guerra Civil. Superar aquesta vol dir que la dreta no se sent hereva del franquisme dels partits de caràcter liberal conservador que van acceptar la legalitat republicana i que renega del relat imposat pel franquisme. En canvi, resulta dolorós veure com la dreta continua fermada al relat franquista. Superar vol dir que la memòria de les víctimes no és moneda de canvi en els pactes amb la ultradreta, la qual se situa fora del consens democràtic imperant des de 1978.
La creuada de Vox amb el suport del PP per tal d’anul·lar les lleis de memòria demostra que vol seguir vivint del mite dels vencedors i vençuts i que, al contrari del que afirmen els representants de la ultradreta, que ara bravegen des de les institucions, es consideren derrotats pels valors democràtics de la Constitució i les normes que se n’han derivat. Sols així s’explica el seu esperit de revenja amb les lleis de memòria democràtica. Seria important que la dreta moderada d’aquest país rompés amb qui no es reconeix en els valors que han estat fonaments de la democràcia de 1978; així superaríem la Guerra Civil.
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Primera semana de marzo de 1939, obviamente. Erratilla.
Quizas don Cosme carezca de noticia. La guerra civil quedó superada cuando en la primera semana de marzo de 1936 el coronel republicano Segismundo Casado, el líder militar de la Cnt Cipriano Mera (acordado por el comité de dirección anarquista), las organizaciones socialistas Psoe y Ugt y el partido Izquierda Republicana...dieron un golpe de estado, con importantes combates en el centro de Madrid y en la base de Cartagena, provocando la huida del gobierno en pleno presidido por Negrín, cuando el presidente de la República, Azaña ya había desertado. Lo De Franco, a continuación, fue un paseo militar. Don Cosme, conteste, estaba ud. enterado, o se lo escondieron en la escuela de verano sociata?
La II Republica, democratica? si; liberal? mas bien poco… Se aceptaba que tenia que haber elecciones; lo que no estaba tan claro era lo de la alternancia en el poder… La huelga general revolucionaria de Octubre de 1934 y que desemboco en la ‘Revolucion de Asturias’ es una buena prueba de ello. Para el Psoe , la II Republica no fue mas que una ‘estacion de transito’ hacia el socialismo. Y como dice el historiador, y ex diputado socialista, J M Macarro Vera, los socialistas desencadenaron la Revolucion de 1934 principalmente porque no soportaban haber perdido el poder en 1933. En definitiva, la contribucion del socialismo a la descomposicion del regimen republicano (‘breakdown’ lo llamo J J Linz) se debio, entre otras causas, a que antepusieron socialismo a Republica y revolucion a Democracia…
En otros países donde el fascismo fue derrotado, sus ciudadanos se avergüenzan de aquella época oscura y se pidió perdón a las víctimas. Aquí tuvimos 40 años de dictadura dejando a este país como un páramo intelectual y opresivo del que aún vemos las consecuencias en algunos partidos políticos (basta ver las declaraciones diarias de algunos políticos, "cruzada de liberación nacional", por ejemplo), o simplemente basta ver muchos comentarios en noticias de este diario cuando se habla de reparar la dignidad de las familias de las víctimas de la dictadura (sí, las víctimas del bando golpista ya tuvieron sus entierros, sus homenajes y sus compensaciones), que rezuman nostalgia y admiración hacia ese régimen fascista. Es la triste realidad de este país.