Diners a repartir

Imaginem-nos que la presidenta Prohens em fa comparèixer a la seva augusta presència i m’encarrega la responsabilitat de distribuir milers d’euros entre persones o entitats en situació precària. Que tal cosa no és probable...? Pensem que ho és. Dic que em tria a mi, com podia haver-se decantat per qualsevol de vostès. Admetem, per tant, que he acceptat l’encàrrec. Els diners públics corren falaguers fins al punt que, a vegades, sembla que fan nosa, així que abandono el Consolat més folrat que en Barra d’Or. Concretament disposo de dos milions sis-cents mil euros. I què en faig, amb aquesta fortuna, per tal de donar compliment a un mandat presidencial tan generós...? Els dono al Reial Mallorca...? No, carall...! La mà em tornaria enrere, tot i el meu respecte per la història d’aquest club. De bell antuvi, penso en els professors destinats als instituts d’Eivissa i Formentera que es troben en la necessitat de passar la nit en el cotxe o de rellogar una habitació perquè el sou no els permet aspirar a un habitatge digne. Tampoc vull oblidar-me de les Kellys ni de tants d’assalariats que tiren endavant amb el sou mínim, i que si espipellessin quelcom d’aquesta morterada de milions que cremen a la butxaca de la presidenta Prohens anirien per la vida més trempats que un orgue. Possibilitats, per part meva, de fer-ne un ús decent, en sobren. Puc destinar-los a millorar la sanitat, a protegir el patrimoni, a promoure l’esport base, a abaratir la cistella de la compra. Fem memòria. El lloguer mitjà dels habitatges suposa més del 50% d’un sou normal. Altrament penso en Càritas, Zaqueo, Can Gazà, Mallorca sense Fam i tantes altres entitats solidàries. Que en farien, de bé, amb més de dos milions d’euros...! Les xifres de la pobresa, a les Illes Balears, escarrufen, sobretot si tenim en compte que l’hoteleria fa els diners a palades. Prop d’un 50% de les famílies arriben justet a final de mes, i entorn d’un 36% fretura de capacitat econòmica per atendre les despeses imprevisibles, com és ara l’adob de la rentadora o del escalfador de gas. Continuem...? Uns 25.000 infants són víctimes de pobresa severa. Aquests milions d’euros que la presidenta Prohens té gastadors podrien fer l’efecte multiplicador dels pans i els peixos. Malauradament, no serà així. Vull dir que la presidenta ha decidit invertir-los en el Mallorca, que és una entitat de propietat particular. És cert que les meves paraules són volgudament exagerades, fins al punt de fregar la demagògia. Vulgues no vulgues el Mallorca és un club centenari capaç d’aglutinar sensibilitats ben diverses. Ho sé. Però, tot i això, amb els doblers públics, poca broma. Encara que, com és el cas, tanta esplendidesa s’embolcalli amb un missatge de contingut econòmic. El Mallorca porta el nom de l’illa a milions de llars a través de les retransmissions de la lliga. També és cert. Però l’illa no necessita d’aquesta mena de propaganda, perquè d’abril a novembre no hi cab ni l’aire de per viure. Posats a fer promoció turística, repareu en aquest eslògan: a les Illes Balears el sobrant pressupostari s’inverteix en benestar social. Veritat que sona bé? És molta la gent que s’alegra de les victòries del Mallorca i que se l’estima, però no és bo fer excessives llargueses. En una comunitat, sobretot, on hi ha tants i tants descosits per sargir.