Joana Maria EscartínPalma26/03/24 0:30
TW
1

Fa devers dos mesos, m’en vaig endur un baticor de categoria. Feina, fotos, missatges, viatges... perillaren hores, que me semblaren interminables. Per això, havia de menester distreure’m una estona. Me vengué al cap una anècdota simpàtica. Tot just després de finalizar COU, el curs que venia a continuació dels tres anys de Batxiller, ens matriculàrem en un curs de mecanografia. Les meves amigues i jo ens enclaustràvem en un quartet immund a pitjar tecles. Picar i picar en una màquina d’escriure el màxim número de lletres i signes. Si alguna de nosaltres conseguia arribar a les 250 pulsacions per minut, era motiu de celebració. Per cert, encara tenc la vella Olivetti de 1986/7. Deu estar al fons d’un armari. Avui en dia, aquella Olivetti, amb la qual vaig redactar algun treball, podria ser un objecte de culte. No vaig rompre cap dels ginys que la componen.

Gairebé 40 anys després, som usuària dels aparells de la poma (Apple). Des de que m’ensenyaren a manejar un ordinador a la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’any 1987, utilitzo Mac. Som una maquera, som de la tribu maquera. La poma és molt visual. Si ets de la colla maquera i veus un ordinador o un portàtil amb la colorida poma en un mostrador, te gires! Si ets de la tropa maquera i vas a casa d’un amic i fites un Ipad, li demanes quina versió és. Apple ha sabut crear un imperi a l’entorn a la marca. Ha cohesionat a les persones que treballen amb el mateix sistema operatiu. Qui maneja un MacBook Air sap usar un Iphone, pot accionar un Ipad i tots els dispositius Apple.

He començat l’article dient, ara ho puc contar amb pèls i senyals, que m’en vaig dur un ensurt de mil dimonis. Estava convinçuda que un virus massiu havia envaït el meu portàtil. Amb veu tremolosa, vaig telefonar a una persona de la meva absoluta confiança. Vendré quan tengui una estona lliure, me va dir. Cada instant se feia etern fins que, de cop, vaig recordar una història agradosa. A la fi, el tècnic de confiança arribà. Feu una diagnosi del portàtil i me digué: està net, no hi ha virus. Tranquil·litza’t, per favor. Els Macs són molt segurs, en aquest sentit. És que en 35 anys mai no he tengut un virus, clar, som una maquera.