Contemplar la natura

Demanaren a l’Amic: ¿I quin és el teu mestre? Respongué: les significances que em donen les criatures del meu Amat». (Cf. Llibre d’Amic i Amat n. 56). Contemplant la natura, un aprèn una bona ensenyança. Ahir a la matinada, caminant per Son Xigala de La Vileta en vaig aturar davant una vella olivera: té el tronc tot foradat, només un parell de nirvis s’enfonsen dins l’arrel que alimenta les seves esponeroses rames. Vaig seguir caminant i pensant: les meves arrels han de ser Ell i Ella: Jesús i Maria (Yeshua i Miryam) I més amunt del carrer em top amb un altíssim ciprés. Aixec la mirada i decobresc que són tres cipressos tan aferrats que pareixen un sol ciprés. Vet aquí -vaig pensar- un símbol de la Trinitat. Tres cipressos que formen un sol ciprés. Un dia he de passar per la parròquia de l‘Immaculat Cor de Maria per a veure si també han crescut de la mateixa manera els tres cipressos que vaig sembrar junts quan era encarregat d’aquesta parròquia. Seguí caminant i ja estava en el quart misteri del rosari quan em trobava a la carretera que va a Son Vida. Cal aprofitar el temps, quan camin les quatre mil passes que intent fer cada dia.