Un ànec coix al Consell de Mallorca

Des de fa estona que pens que Galmés no pinta res. I no és un eslògan de l’oposició, sinó una realitat que torna cada vegada més gran i evident pels mallorquins. El Consell de Mallorca necessita una presidència forta, visible, que es cregui la institució, que la vulgui fer tornar gran en competències, en autogovern, en pressupost, en polítiques, en utilitat pels mallorquins.

Galmés està cada vegada més estret. Va començar la legislatura venut davant Vox, perquè Marga Prohens governés en solitari, i va consentir fer del Consell de Mallorca la moneda de canvi de l’operació.

Des del primer minut es va lliurar als postulats de Vox en matèria de llengua i identitat; ha abaixat els braços en la lluita contra la violència de gènere; propicia espectacles lamentables al ple insultant la memòria històrica i perpetuant sa Feixina com a centre de celebracions ultres; per no xerrar d’intervencions delirants negant els efectes immediats del canvi climàtic. Vox i PP agermanats en el Consell. Un sol cos, com va dir el mateix Galmés. PPVox units per la cadira i la «paguita».

Un PPVox que qualifica al cop d’Estat del 1936 com a «cruzada de liberación de España» davant la passivitat de Galmés, que dies després es veu obligat a demanar disculpes i retractar-se per evitar pagar una sanció per incompliment de la Llei de Memòria Democràtica estatal.

Galmés ha fet una nefasta selecció d’equips. Ja ha hagut de fer rectificar incompatibilitats de directors insulars, com el de la ITV. I Marga Prohens li ha ordenat fer dimitir a dues conselleres, Raquel Sánchez per incompatibilitat i recentment Pilar Bonet per un presumpte desfalc milionari a la seva anterior feina pel qual encara no s’ha presentat denúncia davant instàncies judicials. Per cert, una Pilar Bonet que passarà a la història com la consellera d’Hisenda que va presentar uns pressupostos desquadrats. L’ombra de la corrupció torna a sobrevolar el Consell de Mallorca. Així s’entenen les presses en tancar l’Oficina Anticorrupció.

Galmés també peca de manca de transparència de les despeses i viatges que fa acompanyat d’assessors i consellers. No té cap interès en incentivar la participació ciutadana: encara no ha reunit el Consell de Joventut ni el Consell de la Gent Gran.

Els mallorquins sofrim un Galmés sense rumb. Més enllà d’elevar la velocitat de la via de cintura, i augmentar la sinistralitat en aquesta via, no té cap política de mobilitat sostenible per Mallorca. Però tampoc té cap política en temes d’habitatge, turisme (empegueeix sentir parlar del pledge com a única acció del passiu conseller Marcial Rodríguez) o model econòmic. Res per promocionar el comerç de proximitat o el producte local. Abandona als joves quan els retira l’ajuda per a la seva emancipació, mentre que en Cultura presumeix de no tocar res, i jo els record que el que no és toca és la llengua.

Va prometre acabar amb la llista d’espera en dependència, però en 8 mesos no s’ha mogut ni una plaça, ni en residències de gent gran ni en serveis d’atenció integral a domicili. Al contrari, la residència Miquel Mir d’Inca que ha finalitzat les obres fa mesos,    no obrirà fins a finals d’any.

Cada dia que passa es corrobora que Galmés no pinta res, que és un ànec coix i s’arrossegarà 3 anys més sense projecte, sense ànima, amb moltes ganes de festa i de fer-se fotos. Els mallorquins es mereixen molt més. Per això els socialistes estarem ben davant per denunciar cada nyap, cada vulneració de la llei, cada injustícia i cada mancança d’un PPVox de Galmés cada cop més rodejat i reclòs entre les parets dels despatxos, allà on troba consol. Un ànec coix deambula pel Consell.