La via de cintura

Galmés tenia un altra fal·lera personal, la de suprimir el límit dels 80 km/h a la via de cintura. Llavors, dictaminà que la velocitat máxima seria de 100 km/h. Degué pensar que pixava colònia, però no. El president ficava els peus a l’orinal. Tenc un je ne sais pas quoi que me corroeix per dedins. Galmés, vostè ignorava que circular a 80 km/h possibilità que la taxa de sinistralitat fos la més baixa de la darrera década?

El 4 de febrer es produí un accident múltiple molt aparatós a la via de cintura que va cap a l’aeroport. Dins el meu gavatx no hi ha prou prodidura per especular sobre l’episodi. Correspon als responsables de Trànsit determinar la causa. La via de cintura, quan hi ha accidents en cadena, són rateres. I si caus en una lloriguerra, has d’esperar a que t’alliberin.

Vaig pensar, de bell nou, amb la grotesca idea de Llorenç Galmés. El trànsit no s’arranja elevant el límit de velocitat. I si el moll de l’os està en què hi ha més cotxes matriculats que habitants i en els vehicles de lloguer dels turistes? D’aquest maremágnum es desprenen la congestió viària i la contaminació per CO2.

Els experts descarten que afegir carrils solventi els problemes de trànsit i que ampliar les vies no acabarà amb els embussos. L’urbanista Carlos Moreno recorre a l’urbanista del EUA Lewis Mumford: «Sumar carriles para lidiar con el tráfico es como aflojarse el cinturón para curar la obesidad.»

Joana Maria Seguí, catedràtica de geografia de la UIB i directora de l’Observatori Interdisciplinari de Mobilitat de Balears, afegeix que ampliar vies produiria un efecte cridada. S’ha de potenciar el transport públic i reduir la dependència del vehicle privat. Per acabar, la mudança política és conjuntural i els professionals apliquen sabers fonamentats en la ciència.