Sembla que vull imitar Job, el personatge bíblic que maleïa el dia que va néixer, però dic el que sent en aquest moment: no sé res d’harmonia i consol, per tot arreu hi brollen contrarietats, dificultats, i el desconhort. Pareix que ha arribat l’hora del sofriment... però en el fons d’aquesta angúnia i obscuritat hi pipelleja una espira de llum: m’ha ocorregut mirar a Jesús en la creu. És ben cert que Jesucrist va sofrir infinitament més que qualsevol humà que existeix, que hagi existit i que existirà. Perquè Ell i solament Ell és el rei de l’univers encara que el veim penjat a una creu. Ell ha absorbit tot l’univers i una gota de la seva sang és capaç de transformar-lo tot en una torrentada de consol, llum i bondat... Si és així, jo també, amb l’experiència del sofriment, vull unir-me al cos sagrat de Jesús que sempre batega presagis de resurrecció. Abans, tot era tenebra i sombres cruels, per on sevulla et giraves hi veies fantasmes de desventura. Ara, de cop i volta hi brollen sospirs d’esperança. ¿Per què hi ha uns canvis tan ràpids en les situacions psicològiques de la persona? És que la nissaga humana és versàtil...
L'exaltació del sofriment
Palma01/12/23 0:29
También en Opinión
- «Nadie quiere venir a trabajar a Baleares por el alto nivel de vida»
- En la guarida de los carteristas de s'Arenal
- Ingresa en la UCI una mujer que estaba siendo tratada por la doctora Popel
- El Consell de Mallorca no descarta limitar la entrada de coches ante la saturación
- Condenado por el robo de obras de arte en una casa de lujo de su exsuegro en Pollença
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.