L'altre foc

Després de la teofanía del Pare, presentant el seu Fill, en el baptisme del Jordà, l’evangelista Sant Lluc ens exposa el camí de Jesús que dona les primeres passes per anunciar el Regne de Déu, i ho fa començant per Galilea. Després iniciarà el llarg viatge cap a Jerusalem, que representa tot l’evangeli, descrit com un itinerari durant el qual Jesús va exposant tot el seu missatge. Em va cridar l’atenció una frase que varem llegir fa pocs dies a la missa: «He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!» (Lc 12,49)... El foc de què parla no té res a veure amb el foc de destrucció i guerra sinó tot el contrari. És el foc de l’amor i del perdó, molt en consonància amb aquelles paraules dites mentre la crucifixió, que tocarien conmoure profundament el món d’avui: «Pare, perdona’ls, que no saben el que fan!» (Lc 23,34). El món necessita un incendi de seny i tendresa, capaç de crear la pau, una pau que comença en el més profund del cor humà, netejat de tot indici d’odi i egoisme brutal que corromp la persona per dedins fins que transcendeix llavors a defora. Caminam per camins equivocats. Necessitam una ‘topada’ amb Jesús...