Faig una entradeta abans que tengui la castanya molt torta. En 100 días el cambio ha llegado a Baleares, digué Marga Prohens. La cantarella és funesta. El 15 d’octubre, Ultima Hora publicà una carta triomfal de Prohens, ‘Cien días cumpliendo con la palabra dada’. Els temps què la paraula d’altri era llei, passaren a la història. Els que estam a anys llum del pacte ultra PP-Vox, hem de creure en la paraula de Prohens? ‘Di mi palabra’ que eliminaria l’Impost de Successions. Però la mesura estrella de l’executiu ha estat un fiasco. Només beneficia als rics!
El català, on és a la carta dels ‘cien días’? Els que parlam en català ens sentim agredits. Cosme Bonet, secretari d’organització del PSIB-PSOE treu la careta a la presidenta: ‘la mentida més gran de Prohens va ser dir que la llengua no seria motiu de conflicte’. Marga Prohens ha convertit a José Ramon Bauzá en un xotet de corda. Vox, el partit d’ultradreta, ha aconseguit vinclar l’esquena i la voluntat a Prohens. El català ha deixat de ser un requisit per treballar a la Sanitat pública. El dia 16 d’octubre, en una entrevista a Madrid, Prohens la feu grossa. Digué que yo quiero que, para un enfermero o un médico, trabajar en Baleares sea un regalo y no un castigo. Està dient què parlar en català és un càstig? Amb aquestes declaracions, Prohens demostrà l’autoodi que professa cap a la llengua pròpia de les Balears.
Prohens diu que el PP governa ‘en solitari’, un tripijoc. Depèn totalment de Vox, que el dia 17 d’octubre provocà la primera crisi de govern. La causa: el català, la fulla de figuera de PP-Vox. La llegenda diu que s’associa amb presències malignes. El que explica Juan Torres Blasco, d’Ultima Hora, és sucós. Qualificà el dia de la crisi d’histórico. Por primera vez desde que se celebra esta votación previa a los Presupuestos, un Govern no ha podido aprobar el techo de gasto.
Al vicepresident i conseller d’Hisenda, Antoni Costa, la cara li mudà de color. Costa entaferrà als de Vox: pensaba que teníamos un pacto. Dos dies després, el 19 d’octubre, la portada d’Ultima Hora resava: el PP cede ante Vox. Marga Prohens, cada 100 dies hi haurà una crisi de govern o seguirà governant ‘en solitari’? Què passarà ara?
12 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
ca de bouEl pare Miquel Batllori era català i catalanista, membre d'honor de s'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Suposant que hagués criticat es parlar barceloní modern, seria per mor de sa castellanització que sofreix i no per cap altre motiu, perque ès un dialecte de sa llengua catalana com qualsevol altre, ni més bo ni més dolent que la resta. Per desgràcia, es mallorquí que avui sentim a Palma sofreix sa mateixa castellanització heretada des franquisme: "es pollo", "sa tortilla", "sa merlussa", "es mantel", "ses servilletes", "sa lavadora"... són conseqüència de sa política castellanitzadora des franquisme, que es nacionalistes espanyols voldríeu reprendre a fi de continuar sa destrossa, fins que no quedàs viva cap paraula mallorquina ni una! Saps perfectament que s'única llengua imposada que no ès pròpia de ses Illes Balears ès sa castellana, procedent de Castella com indica es nom i que es mallorquins anomenam popularment "foraster". Remugues contra sa política lingüística aprovada i aplicada en democràcia; en canvi, no piules mai respecte de sa política franquista d'imposició des castellà, llengua forastera a ses Illes Balears com tots sabem. Te repetesc per enèsima vegada que no hi haurà mai cap referèndum espanyolista contra sa denominació acadèmica de sa llengua catalana com a pròpia de ses Illes Balears. Es referèndums se convoquen per decidir sobre qüestions polítiques, no acadèmiques. Si es "països catalans" te lleven sa son, has de sebre que són molt anteriors a s'existència d'Espanya, entesos com a conjunt de ses comunitats catalanoparlants. Ès així tant si t'agrada com si no! Una vegada més, queda neutralitzada sa teva propaganda absurda, ridícula i estantissa, procedent d'una secta espanyolista que just representa quatre moixos mal comptats.
CococolasQuè vol dir castellà "ortopèdic"? Vol dir castellà estàndar? Perque te faig a sebre que es castellà que tu i jo aprenguérem a escola ès precisament estàndar i, per tant, ben "ortopèdic". Emperò el tenim tan assimilat que mos sona ben natural. Quin castellà parlaven en Jesús Hermida o en Matías Prats per sa televisió? Eren andalusos. Parlaven andalús? No, parlaven es mateix castellà estàndar "ortopèdic" que tu i jo aprenguérem a escola. Emperò fora de càmera parlaven es seu andalús natural, prohibit aleshores a sa televisió. A IB3 sentim diversos parlars de sa llengua catalana, que te sonaran bé si coincideixem amb es teu i te sonaran malament si són d'un altre poble o d'una altra illa. A ses ràdios i televisions espanyoles sona sempre es mateix castellà de boca des presentadors, que tu identifiques com a "natural", però ès completament "ortopèdic": si cadascú parlàs de manera natural sentiries diferents parlars castellans, perque ja seria molta casualitat que tots es presentadors fossen des mateix poble o comarca. Si tots parlen igual, vol dir que tots amollen un estàndar "ortopèdic"! A Palma, es nins no parlen català "ortopèdic" sinó majoritàriament castellà, perque s'inèrcia castellanitzadora des franquisme ha fet forat. A sa part forana encara mantenen es mallorquí, però haurem de revertir sa castellanització si no volem que d'aquí una parell de dècades passi com a Palma. Si es nacionalisme català se basa en sa llengua catalana, hauràs d'admetre que es nacionalisme espanyol se basa en sa llengua castellana. En tot cas, fa vuit segles que es mallorquins parlam sa mateixa llengua i no vol que tots hagin estat nacionalistes. Es perill d'extinció de sa nostra llengua no ve de Catalunya sinó de sa castellanització aplicada per s'Estat central, que encara fa matx perque s'inèrcia castellanitzadora continua. Ho prova es fet que es nins de Palma no xerren català barceloní sinó una llengua "ortopèdica" però castellana, no catalana! Si es "països catalans" són es conjunt de ses comunitats catalanoparlants, són molt anteriors a s'existència d'Espanya, es vertader iderari nacionalista que mos han inculcat. Es catalans no són gens centralistes respecte des mallorquins, ets illencs en general o es valencians. Al contrari: mos ignoren; no els importam gens! Ets independentistes catalans demanen s'independència de Catalunya i pus: saben que es valencians i es balears hi seríem una rèmora, perque aquí s'independentisme ès molt minoritari. S'estimen més independitzar-se tots sols, hi pots estar tranquil.
Bon dia. Ara sí escriuré damunt es català. Espanya és un pais on se parla castellà entre altres llengos. Quan escolt ses televisións o ses radios de difusió nacional, a mí no me sembla escoltar un castellà ortopédic. Cadasqú parla es castellà amb naturalitat. ¿Per qué a IB3 sona una cosa que li diuen català que me resulta tan llunyana i malsonant? Ses excepcións se noten d'una hora enfora quan xerra un mallorquí entrevistat, o un menorquí o un ibicenc; i qué bé sona. Es problema gros vé quan a ses escoles els hi ensenyen als nins a parlar d'aquesta manera. De fet a Palma ja hi ha bastants de nins coversant d'aquesta manera. Als pobles no tant. Jo entenc que sa llengo és una mostra d'identitat, bona part des nacionalisme se basa en això. Jo, de cada dia, tenc més confós qui sóm quan escolt aquesta ortopèdia fónica. Senyors, lo que no va aconseguir aquí, de cap de ses maneras, ni es decret de nova planta, ni sa dictadura des general Franco, ho estan fent des de Catalunya; s'extición gradual de ses nostres identitat illenques. Ja m'ho deien els catalans a Barcelona (anys 80), "les nostres illes"; tota una declaració d'intencions. Va esser quan es meu ideari de països catalans va desapareixer, me va caure sa benda de devant els ulls. ¡Alerta, s'deari catalanista és molt més centralista que es pitjor conegut de Madrid! Jo ho vaig tocar amb ses mans. (Tendrieu que haver vist sa cara dels meus contertulis quan els hi vaig dir que un sol pais estaria bé, a condició de que sa capital fos Ciutat de Mallorca. Gaire bé me tuparen.) Al tanto que vé de canto. Salut.
Els què tenen ( i provoquen) un problema amb es català són els catalanistes. Los únicos que tirnrn ( y crean) un problema con el catalán son los catalanistas
JahovalNo. Amdós aguments, quantitat i localització des pratimoni, res tenen a veure amb sa legislació fiscal interna des pais. Si és capital a un paradís fiscal, pot tenir que veura tal vegada amb s'evasió d'impostos, que de per sí és un delicte. Lo de sa quantitat de doblers guardats per una persona mai hauria d'esser motiu per a fer pagar per ells, sempre que aqueixos doblers guardats siguin lo que queda després d'haver pagat es corresponent IRPF. Lo que no és raonable és que una persona guanyi una quantitat, any darrera any, que cada any per sa quantitat guanyada pagui IRPF (fins aquí normal), i després, quan totes ses quantitats, netas de impostos, perque ja han estat pagats, sumin una certa cifra tenguin que totnar a pagar. Aixó se li diu Impost de Patrimoni. És clarament una doble imposició; només per es fet de guardar els doblers o patrimoni. Si un, en lloc de guardar els doblers, s'els gasta ja no pagarà aquest impost, pagarà IVA des gasto fet, és clar. Guardar doblers, per damunt de certa quantitat, en aquest pais fa tornar els doblers lliures d'impostos en doblers bruts fins que no se pagui s'impost de patrimoni. És confiscatori, de forma análoga a s'impost damunt successións, cosa que ja he explicat abans. És totalment injust. Però ningú va dir que lo just tengués que esser lo que mos agradi. A mí personalment no me ballen els ulls amb ses grans xifres de doblers, són un mal de cap. A mí me basta amb molt manco, ni vull lo dels altres, ni vull que els qui tenen més, només per es fet de tenir més, els haguin de fer injusticies. Si ses fortunes són il•legals, hi ha mitjans per a fer-hi front, i no passen per fer pagar justos per pecadors, per es càstic colectiu. Me sembla que me extés de més, però volia esser ben clar. Salut.
Quasimodo.Hahahahahaha
"Els que parlam en català ens sentim agredits". Como considera que tenemos que sentirnos de agredidos y agraviados los habitantes de Baleares con la IMPOSICIÓN de una lengua, infame e infecta segun el padre Batllorí, que no es la propia y autóctona de estas islas y que impide la obtención de puestos de trabajo. "parlar en català és un càstig?". Castigo es el que venimos sufriendo desde 1983 de forma amigable y salvaje desde hace 8 años. Hechos que desembocaron en los resultados de las votaciones del 28M y en corresspondiente descalabro de los partidos socialcomunistas y catalanistas. "Què passarà ara?". Nadie sabe que pasará exactamente, pero se vislumbra que entre gente democrática se llegue al acuerdo de convocar un referéndum consultivo para decidir que "LLENGO" será la cooficial del castellano. Terminar con la catalanización de las Baleares y con los sueños anexionistas de la Generalitat, y de entes bancarias, para meternos en sus inexistentes países, objetivo prioriotario desde siglos.
Aquí xerram mallorquí, mai catalá.
@cococolas. Ahir ens varen contar que hi ha espanyols ¿rics? Que tenen 140.000.000.000 € a paraisos fiscals sense pagar impostos. Els balears d,aquesta llista, no han de pagar patrimoni ni succesions ?
Claudio RanieriNo. Enxara no tenc clar que es PP vagi a carregar-se sa llengo. En Franco no ho va aconseguir amb una estratègia molt més directa. Crec que es Mallorquí a Mallorca és molt més fort que tot això. De fet, als pobles se segueix xerrant com si res. Es català ortopédic, que des de fa anys mos han anat imposant, no ha arrelat. Dig català ortopèdic perque vaig estudiar, i vaig fer feina a Barcelona, en total vuit anys. I me cregi que aquesta cosa només la xerran a Barcelona capital, ni a Girona, ni a Tarragona. De fet jo vaig aprendre es mallorquí en temps d'en Franco, a ca meva. Per es carrer se xerrava es mallorquí, i si qualcú per es carrer m'ho hagués retret el hagués enviat a porgar fum. Lo que me sembla un desbarat és mesclar els ous amb caragols com fa s'autora de s'article; molt probablement de forma intencionada. Per aixó m'estim més anar per parts, primer aclarir es bollit en so que mos vol embarriolar s'autora, després ja ho vorem. Per a argumentar hi ha que fer-ho amb fonament i sensa demagògia. Dir dois de temes ficals per a argumentar sa desprovació d'una actitud d'un partit i fer-la extensible a sa llengo, ja té bemols. Acabarem combregant amb rodes de molí. Salut i bon dia.