Vox ataca el cor de la normalització lingüística

Primer va ser donar compliment a la promesa de suprimir el requisit del català a la sanitat; més endavant a una Comissió informativa els representants del PP se sumaren a una iniciativa de Vox d’eliminar el requisit de la llengua pròpia de les Illes Balears per accedir a la funció pública de la Comunitat autònoma. Una estratègia pensada i executada amb precisió per anar arraconant el català de la nostra Administració i, de retruc, eliminar els drets dels catalanoparlants.

La normalització d’una llengua en estat de subordinació, com és la situació de la catalana a ca nostra, requereix una planificació simultània en tots els àmbits en què aquesta és o ha de ser usada. I hi ha àmbits que són fonamentals, cosa que els representants del partit d’Abascal saben molt bé i, per això, s’hi dediquen amb tant d’afany.

Un d’aquests espais és l’Administració pública, ja que és el lloc en què es visualitza l’associació de la llengua amb el poder, amb el prestigi necessari que això representa per a aquest idioma. A això cal afegir-hi els mitjans de comunicació de titularitat pública, que alhora el prestigien i en faciliten el coneixement als nouvinguts.

La tercera pota essencial en la normalització és l’escola, per molts motius. Entre d’altres perquè és on els alumnes desenvolupen totes les competències lingüístiques que van més enllà del parlar col·loquial; competències imprescindibles perquè la llengua pugui ser usada amb normalitat en totes les situacions. També és l’espai on possiblement tendran l’únic contacte amb el català, com més va més arraconat o fins i tot absent d’altres àmbits de la societat de les Illes.

Els representants de Vox ho saben molt bé i serveixen amb una disciplina marcial els interessos d’un nacionalisme espanyol excloent i homogeneïtzador de les diferències. Per això la seva darrera iniciativa és una proposició no de llei perquè el català no sigui un requisit per accedir a la funció docent, tant a les oposicions com a la llista d’interins. Una decisió que ni tan sols en Bauzá, en els seus deliris de majoria absoluta i retallades, va gosar prendre.

La proposició inclou tots els ingredients de les receptes de Vox: parlen de «llibertat», «imposició lingüística», «igualtat», «barreres lingüístiques», «atreure professionals amb els millors perfils possibles»... i tota la verborrea habitual. Cada vegada que Vox diu «respecte per les modalitats insulars del mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc», vol dir substitució del català pel castellà, no en tengueu cap dubte.

També proposa suprimir el requisit del Pla de Formació Lingüística i Cultural, el FOLC, que les persones docents que volen fer feina a les Illes Balears han d’acreditar, uns cursos adaptats a cada etapa educativa (primer cicle d’infantil, infantil i primària, secundària i altres cossos) de millora de la competència lingüística dels ensenyants.

L’extrema dreta sap que l’escola és el cor de la normalització, un dels darrers reductes on el català aguanta i on hi ha professionals disposats a resistir. Per això exigeix la lliure elecció de llengua a totes les etapes educatives o aquesta darrera, amb la supressió del requisit per als nous docents. Cal que el professorat segueixi fidel al seu compromís amb el país i amb un ensenyament de qualitat.