Gairebé sempre, quan els conflictes dormen, la gent es dorm amb ells. Ha passat, entre molts altres llocs, als Balcans, al Magreb i al Dombàs. I ha passat, des de fa 75 anys, dins la permanent fluctuació entre l’entreson i el mal despertar, a Palestina-Israel.
Dir que els conflictes dormen, que estan latents o letàrgics, no vol dir que tenguin un son plàcid i reparador; al contrari, poden tenir un son inquiet, desficiós, suós, però, almanco, romanen en un estat de suficient quiescència com per poder tractar-los sense el llenguatge gruixut de la violència extrema. Tanmateix, quan els conflictes dormen o, si més no, condormen, la gent, l’opinió pública, les cancelleries i les organitzacions internacionals, s’abandonen amb ells al son, fins que les bombes desperten uns i altres.
Certament, al llarg del conflicte entre Israel i Palestina no es pot parlar de cap autèntica letargia i, si hi ha treves, són sempre precàries i incompletes. Però, entre conteses i guerres, hi ha hagut períodes d’una relativa calma en què s’hagués pogut avançar cap una solució acceptable per ambdues parts; dic avançar, perquè la pretensió d’una pau definitiva, ara com ara, és un somni quimèric.
El cas és que, aquí i arreu, ¿qui vetla els conflictes quan dormen? Hi ha qualcú de guàrdia fent-hi feina? La relativa tranquil·litat ensopeix els mediadors i el conflicte desencadenat els desborda.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Ceiticar les religions està mal vist, s'ha de respectar la llibertat de culte... O no. Les religions només separen a la gent i fins que no es manifesti un déu que demostri que es la religió vertadera, hauríem de condemnar creure en amics invisibles inventats.