L’escapada

Recordo encara amb delit aquella magnífica pel·lícula italiana, La Escapada, feliçment interpretada per Vittorio Gassman i Jean Louis Trintignant. Quina enorme diferència d’aquella escapada amb la que protagonitzen tots els nostres polítics. Aquesta, més que una escapada és una escampadissa; més que un avançament, és una retirada. La pel·lícula de Dino Risi, per tràgica que sigui, era una celebració de l’alegria de viure, la fugida de Francina Armengol és una deshonra. No sabem com acabarà tot plegat, però la cosa no sembla gens exemplar. Jo ho veig com un adulteri sense gens d’encant ni glamour. Quan un fuig ha de saber almenys a on va, però tots els nostres polítics escapats a Madrid han acabat fent pudor o mutilats. Mirem na Marga Prohens com ha retornat. El pitjor de tot és que traeixen la confiança que un dia posàrem en ells els seus electors.

Les conseqüències d’una escapada s’han de programar molt bé. Si no és així, la tornada a casa sempre és ridícula i patètica. On pot anar un polític mallorquí en companyia de Díaz Ayuso o de Pedro Sánchez? És com Faust quan va entregar la seva ànima al diable. I tots sabem com actua sempre amb contra nostre el diable castellà-madrileny. Roma no té amics fora del seu domini. Madrid, igual. La classe política mallorquina no es cansa de menjar les sobres que Espanya li escup.