Joan Guasp07/05/23 0:29
TW
5

No n’estic segur, però un cop més deixeu-me ser qui soc i com soc. I, sobretot, deixeu-me ser feliç. Aquest text és la meva col·laboració número mil en aquest diari Ultima Hora. Ara mateix és la meva última aportació a Ultima Hora. Això no significa que sigui la última que faig ni que faré, perquè espero fer-ne fins que torni a complir uns novells vuitanta anys de vida, com els que compliré enguany aviat. Ho dic perquè avui em ve de gust fer una mica de periodisme literari i d’enyorament. Sé que m’ho puc permetre, i crec que m’ho he guanyat. Entre reportatges, entrevistes, cròniques esportives, ressenyes culturals i de llibres, crítica teatral, seguiment de manifestacions polítiques i socials, celebracions de tota mena i, sobretot, comentaris d’esdeveniments quotidians i articles d’opinió. L’article d’opinió és el que més satisfaccions m’ha donat, perquè és on m’he sentit sempre més independent. En un article d’opinió no t’engrunes mai els dits, perquè expresses el que tu penses de manera lliure i sense condicionants de contingut ni de tema.

L’homenatge, si hi és, va dirigit a tots aquells que han fet possible aquesta llarga trajectòria de redactor i columnista. Si hagués de citar tots els que m’han ajudat en aquesta tasca no bastaria aquest text d’avui, però sí que vull fer públics en nom de tots uns quants agraïments destacats al llarg d’aquests anys de glòria i entrega a una causa entranyable com aquesta. He de posar en primer lloc al bon amic, ja desaparegut com tants altres, Gabriel Sabrafín. En Biel, per qüestions personals i polítiques, em va cedir la seva secció de crítica teatral a principis dels vuitanta, i d’aquell primer regal varen néixer tots els altres. Sobre l’amistat amb en Biel en podria escriure durant més anys dels que va durar. Tinc tants bons records! Però aquesta evocació la reservo per una ressenya especial.

A més d’en Biel, he de recordar a Pere Comas i a Pere Serra, artífexs d’aquell renovat diari que ens ha marcat a tots, però també a Llorenç Capellà, a Pep Roig, a Miquel Serra, a..., a..., i a un milió més!