Quatre illes, un país, cap frontera?

Amb les oposicions a cossos docents del mes de juny, tant les del procés d’estabilització com les ordinàries, la idea del lema abans esmentat s’ha estroncat en mil bocins; ja que només hi haurà tribunals a l’illa de Mallorca. A una roda de premsa recent, l’STEI Intersindical va denunciar aquest fet: en el cas d’Eivissa i Formentera, són les illes amb la taxa més elevada de professorat interí i, per tant, amb més gent afectada. El fet que tot el procés es concentri a Mallorca implica desigualtats des del punt de vista del desplaçament i la logística, per la necessitat d’haver d’agafar un avió, vaixell, trobar un hotel prop d’on es fa l’examen i menjar fora de casa.

Pel que fa a Menorca, per exemple, més de 500 opositors i uns 40 membres de tribunals residents a l’illa s’hauran de desplaçar per a fer les proves, amb els perjudicis que això suposa, de despesa i de dificultats per a la conciliació familiar i personal. El nombre de persones afectades justifica prou bé que la Conselleria d’Educació i Formació Professional reconsideri la seva decisió.

No diu la llei que qualsevol procediment d’accés a la funció pública ha d’estar regit pels principis de mèrit, capacitat, publicitat i igualtat? Idò veim que en aquestes oposicions docents en què tanta gent es juga el seu futur professional no tothom parteix amb les mateixes condicions d’igualtat, a més dels costos econòmics que els suposa tant el desplaçament com l’allotjament. Els preus a Mallorca per a la nit del 17 al 18 de juny superen els 200 euros, als quals s’han de sumar les menjades, els bitllets i tal vegada els taxis per anar a les proves. Es pot arribar a una despesa de 400 euros al dia.

Una altra dada a considerar és que l’elevat nombre de tribunals d’algunes especialitats fa pensar que la voluntat de la Conselleria per evitar els desplaçaments ha estat nul·la. Per exemple, n’hi ha vuit de pedagogia terapèutica, sis de català, quatre de serveis a la comunitat i quatre de física i química. I tots han d’estar concentrats únicament a l’illa de Mallorca? Molt poc interès hi ha hagut per a evitar el desplaçament de les persones afectades amb aquestes xifres.

Estaria bé que la presidenta Francina Armengol, que sempre ha fet bandera del llegat de Francesc Antich, es cregués de veres el lema del primer Pacte de Progrés i acabàs amb aquest greuge tan lesiu per als docents de Menorca i les Pitiüses. Des de l’STEI Intersindical, a les meses de negociació, hem proposat un seguit de mesures per a posar fi a aquesta discriminació; com per exemple que es fes una ‘extensió’ dels tribunals de Mallorca a les altres illes, com es fa amb les proves d’accés a la Universitat de les Illes Balears.

De savis és rectificar. I la senyora Armengol té a les seves mans la possibilitat d’evitar el centralisme mallorquí, de veure’s només la seva guixa i de fer que tots els aspirants, amb independència del lloc de residència, participin de les oposicions en igualtat de condicions.