S’ha mort Fernando Sánchez Dragó, un escriptor mediocre i un home singular. Com a home de lletres va ser durant tres o quatre dècades bastant conegut i famós als cercles pijos de Madrid. Jo el vaig conèixer personalment perquè era amic del meu amic Jesús Torbado, també ja traspassat fa cinc anys. Al Cel ens vegem tots plegats.
Sánchez Dragó no va ser mai sant de la meva devoció. Era el que aleshores en dèiem, d’aquelles dues generacions dels seixanta i dels setanta, ‘madriletas’. Es movia per tot arreu com un peix dins l’aigua que no deixa de somriure sense gràcia ni motiu. De què reia Sánchez Dragó? Tant de bo s’hagués rigut d’ell mateix, però se’n reia dels altres. Els altres eren éssers inferiors a ell sempre, fossin qui fossin i fossin d’on fossin. Jesús Torbado el suportava per educació. A principis dels anys vuitanta, Sánchez Dragó va venir a Palma a presentar un dels seus llibres, Una historia mágica de España. Ho va fer a la cafeteria Miami, del passeig del Born. Me’n fa dedicar un exemplar, que he perdut o no sé on el tinc. Adeu. No passa res, perquè Sánchez Dragó, com Francisco Umbral, era un intel·lectual de fum que no volia que ningú tossis més que ell.
Ara s’ha mort i l’he recordat de quan feia aquell programa de llibres a Televisión Española amb en Jesús, titulat ‘Encuentros con las letras’, sobre literatura contemporània. En Jesús li donava mil voltes al presumptuós Dragó, però es varen tolerar un a l’altre dues o tres temporades. Jo seguia aquell espai de lletres castellanes, perquè era un espai castellaníssim, i em feia creus de la superficialitat folklòrica que supurava en certs aspectes i moments.
A mi, aquell ambient madrileny, les poques vegades que hi vaig haver d’anar per motius laborals, m’asfixiava. Totes les cases feien olor de carn bullida amb espècies grogues. Sigui com sigui, agraeixo l’experiència. Fins pus mai, melangiosa nostàlgia.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
A Sánchez Dragó le conoce toda España, usted no pasa de Consell y ojo, por el pueblo no es que lo pongan muy bien, destacan su radicalidad y falta de coherencia, pero... allá usted con su conciencia.
El conseller supremacista en su salsa. No esperábamos otra cosa de él. Y no digo más, que luego se me entiende.
Que se me olvidaba: mi total asentimiento y apoyo a los dos comentarios que he visto hasta ahora publicados.
Usted se considera intelectual?. No debió aceptar el libro cuando se lo regalo y en ese momento debió decirle lo que opinaba de él, no ahora. No se puede escribir con peor bilis, me parece lamentable
Hablar de los muertos mal ?