E l proppassat primer d’abril va fer cent anys de la fundació de l’Associació per la Cultura de Mallorca. Recordem-ho: va sobreviure a temps difícils i va cessar les activitats el juliol de 1936 per ordre militar. Els seus objectius bàsics eren promoure la cultura, el coneixement escrit de la llengua catalana i l’amor envers la pròpia terra. Tanmateix, va fer i va simbolitzar molt més. En bona part dels projectes o dels actes impulsats per l’Associació, sobresurt una voluntat de superació de localismes, una òptica universalista i dinamitzadora del fet cultural. Sobretot a partir del gener de 1930, amb Primo de Rivera a l’exili. Més endavant, amb l’esdeveniment de la República, l’Associació va augmentar la presència al carrer de manera notable. Conferències sobre higiene social, excursions relacionades amb fets històrics, cursets de llengua...
La vigília de sant Jordi de l’any 1934, la Diputació va acollir una mostra del llibre mallorquí des de la Renaixença ençà. Feren ús de la paraula Elvir Sans, Emili Darder i Josep Sureda Blanes. L’assistència fou nombrosa. La gent descobria un patrimoni literari massa sovint ignorat o menystingut... Tanmateix, una ullada a la biografia dels oradors produeix un efecte agredolç. Darder va ésser assassinat el febrer de 1937, és quelcom sabut. Però Elvir Sans s’afiliaria a Falange i seria cridat a Burgos per tal d’integrar-se a l’administració franquista.
D’altra banda, Sureda Blanes havia estat alguns mesos batlle d’Artà, amb la dictadura de Primo, en una de tantes èpoques abjectes, de persecució maníaca de la llengua catalana. A l’ACM predominava el conservadorisme i, el conservadorisme, sempre ha tingut un pòsit espanyolista innegable. Parlem de contradiccions per tal de trobar explicació a la manera de fer dels nostres intel·lectuals més il·lustres, d’un adaptem-nos al que hi ha...? Un dels signants de la crida per a la constitució de l’ACM, l’apotecari artanenc Llorenç Garcias, va col·laborar durant la guerra, a Barcelona, amb una cèl·lula d’espionatge feixista dirigida pel psiquiatre gabellí Joan Alzina. Aquest, Alzina, de vasta cultura, havia col·laborat amb mossèn Alcover en la recerca de veus per al Diccionari...
Els cercles literaris mallorquins han estat tradicionalment conservadors, ho eren els anys trenta. Les discrepàncies amb la intel·lectualitat d’esquerres, la que representaven els Emili Darder, Francesc de Sales Aguiló o Pere Oliver Domenge, varen ésser inevitables, i una bona mostra la tenim en la Resposta als catalans, un document jocfloralesc i insubstancial, fruit d’un pacte en el si de l’ACM entre conservadors i esquerrans. Els Fets d’Octubre abonaren la desconfiança dels uns envers els altres. Tanmateix, l’ACM protagonitza un dels episodis més engrescadors i determinants d’un passat, encara pròxim. Una de les grans aportacions a l’excel·lència cultural va ésser la publicació de La Nostra Terra, la revista tan menyspreada (ai las!) per un Llorenç Villalonga absurd. Res de nou. Aleshores els absurds anaven a cabassos. El mes d’agost de 1936, el coronel García Ruiz va ordenar la dissolució immediata dels sindicats, de les associacions culturals. Per revolucionaris. De tot allò que va representar l’ACM n’ha escrit un article completíssim, amb una visió desacomplexada i intel·ligent, Bartomeu Mestre a Ploma.cat. Us el recomano...? I tant.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Siempre igual, monotemático destilando odio, un odio que ni los nostálgicos de Podemos ni los nostálgicos de VOX