TW
22

Diu Francina Armengol que el seu desig per l’any 2023 és que ens ho passem el menys malament possible. Crec que és una frase mal construïda. Però és igual, intueixo el que ha volgut dir la nostra sub-presidenta no independentista. Mireu que és fàcil expressar-se amb senzillesa i de manera correcta, però els nostres polítics, i els polítics en general, no aconsegueixen dir-nos mai el que realment volen. Perquè no ho saben.
Desperti, senyora Armengol, sense la independència i la llibertat, sense un autogovern potent, legítim i legal, a l’única cosa que podem aspirar del seu amiguet Pedro Sánchez i de l’Estat espanyol obsolet i anacrònic, és a passar-nos-ho el menys malament possible. Quin futur que ens espera! Quin futur que els espera als meus fills i als meus nets! Viure el menys malament possible! Però, de què anem aquí? M’oposo radicalment a aquesta lletja, infeliç i desafortunada política de subordinació i conformisme indigent. Què significa això del menys malament possible? ¿Significa que ens haurem de callar com sempre davant l’assajament lingüístic a l’escola i a tot arreu, davant un percentatge mínim de castellà als que es preparen per viure en un país lliure, a dirigir-lo i a gaudir-lo, davant la humiliació permanent d’agenollats als peus dels veritables governants de Madrid per qüestions fonètiques i de sintaxis, davant el greu espoli fiscal al qual estem sotmesos des de fa anys i segles, davant la saturació turística a la costa i a l’interior, davant el cost de l’habitatge, davant l’escarni, la befa i la prohibició de cantar les nostres cançons i de ballar els nostres balls, davant la impossibilitat d’anar al metge a contar-li que ens fa mal la panxa, que tenim morenes inflamatòries o que ens piquen les sedes dels dits i de les orelles?
És d’aquesta manera que viurem el menys malament possible? Senyora Armengol, no hi haurà absolució del nostre poble per vostè mentre no es manifesti públicament i en veu alta a favor dels nostres drets a viure una vida humana en condicions i suficientment digne.