Guillem FronteraPalma12/12/22 0:29
TW
2

Hi va haver un temps en què l’esperança ens arribava de Suècia. Olof Palme era un socialista dels que ja no en queden i tenia un sentit de la justícia universal només comparable a la seva bonhomia. Que per aquelles latituds escandinaves també hi havia feixistes ho vàrem saber per un grotesc episodi que va tenir lloc durant l’agonia del general Franco Bahamonde: un grup de suecs, fent-se el sord a la crida social de no anar a Espanya de vacances en senyal de protesta pels darrers assassinats del general, va venir a Mallorca. En tornar a Estocolm, aquells turistes foren recriminats pels seus compatriotes. Aleshores ells respongueren cantant «Que viva España», una espanyolada que cantava el sempre alegre Manolo Escobar. Veus i braços en alt varen compondre una escena ridícula i patètica. Feia empegueir.

Suècia fou exemple de solidaritat sobretot durant els mandats d’Olof Palme –per ventura és per això que l’assassinaren. El país acollia soldats EUA desertors de la guerra del Vietnam. També palestins, kurds i militants d’arreu per la justícia. Tot això passava quan França, tradicionalment tan generosa amb els refugiats polítics dels moviments per la llibertat –llevat que fossin de les colònies franceses–, començava a reduir la seva bona disponibilitat. En general, els països tendien a fer el sord a la crida dels fugitius d’unes dictadures que mataven i torturaven com encara ho fan països com Aràbia Saudita, l’Iran, Birmània o un bon grup de països africans –per citar només alguns exemples d’assassinat polític i tortures que els estats no amaguen. (Així i tot, també hem sabut més tard que les coses a Suècia no eren totes de color de rosa: la lectura de les obres de la parella Maj Sjöwall/Per Wajlöö i de Henning Mankell ens il·lustren sobre el costat obscur de la Suècia més solidària).

Qui tengui magnanimitat, edat i memòria per fer-ho, sens dubte haurà enyorat Olof Palme, aquell far d’equanimitat enmig de la Guerra Freda, i sobretot en observar com la via sueca al futur s’aprimava fins a estroncar-se. No té altra interpretació el fet que Suècia acabi d’extradir a Turquia el militant del PKK Mahmut Tat. A canvi Turquia no obstaculitzarà l’ingrés de Suècia a l’OTAN. Uns fets que allarguen i obscureixen el túnel on la Història ens ha menat.