Sens demana serietat i respecte

Així, quan algunes persones treuen la llengua a passejar, basta no res perquè esclatin petits o grans conflictes, que no solen anar més enllà de les paraules. Les paraules poden tenir efectes nocius perquè el món d’avui les transmet i retransmet instantàniament on sia que hi hagi gent: si les paraules qüestionen el turisme en la seva globalitat o alguns dels seus aspectes, creuen els de dalt –diguem-ho així– que constitueixen una traïció a la societat illenca i que torpedinen el futur de tothom. El fet de pilotejar la dita indústria els situaria com a àrbitres de la llibertat d’expressió. Cada punt hi som. Fa no gaire hi va haver un moviment de defensa del gremi contra la directora insular de Turisme, Lucía Escribano, perquè havia dit –ella ho nega– alguna cosa jutjada perjudicial per a l’afluència de turistes britànics. Sigui com sigui, des de la Federació d’Empreses Hoteleres de Mallorca se li ha respost (amb inusitada moderació) que s’ha de tenir més serietat i respecte al turisme.

D’acord. Però tots. Si el negoci s’hagués duit amb serietat, ara no tendríem unes illes capolades per un urbanisme que obeeix, directament o no, a les demandes del creixement turístic. I les institucions no viurien tan assetjades per noves i incomptables peticions del gremi. Qui posaria les nostres illes com a exemple de respecte en el seu desenvolupament? És seriós que un poble se senti quasi exclòs del seu país, sufocat, asfixiat a casa seva per mor d’una política que obre desmesuradament les portes a la quantitat en detriment de la qualitat de vida per a tothom? Tots ens devem una mica de serietat i de respecte.