Pere Antoni Pons05/11/22 3:59
TW
0

Encara tenc pendent de visitar-la, però veig que la Galeria 6a completa la celebració del seu quarantè aniversari amb una exposició de Ramon Canet, titulada Cartes, i ara em ve de gust escriure’n alguna cosa. De Canet, n’he vist bastantes exposicions, l’he visitat al taller diverses vegades i l’he entrevistat llargament en com a mínim dues ocasions. Sé, per tant, que una exposició seva és una garantia de coherència, solidesa i contundència plàstiques. L’exploració creativa que Ramon Canet (Palma, 1950) ha fet, des de gairebé els seus inicis a la dècada dels 70, de les possibilitats de l’abstracció ha donat un oceà d’obres –pintura, obra gràfica– que, quan les contemples, se t’imposen amb una mescla personalíssima de serenitat i de força. No és gens fàcil generar en l’espectador aquesta doble sensació: la serenitat i la força, en principi, són incompatibles, s’anul·len l’una a l’altra.

En les seves obres, sobretot en les seves pintures gestuals de gran format (blaus, vermells, negres), Canet aconsegueix convocar-les i transmetre-les alhora perquè el seu art és una mescla equilibradíssima de reflexió i d’honestedat, de càlcul i d’ímpetu, de rigor meditat i de tensió alliberada, d’ofici i d’energia. Una vegada que el vaig visitar al taller, estàvem drets davant d’una de les seves pintures fetes substancialment amb uns pocs gestos –el traç llarg, ample i poderós– i Canet em va explicar que, si bé procura fer feina reflexivament i no des de la visceralitat desbocada, en aquests tipus d’obres hi ha sempre un moment decisiu i, si tot va bé, culminant: «Quan pintes una obra en què el gest és tan important –va dir-me– el cor va aviat, t’ha d’anar aviat. És com córrer una cursa de cent metres, dura poc, però t’has estat entrenant tota la vida per córrer-la».

És exacte. Igual que és exacte la seva concepció de la tradició i de la modernitat, que no tan sols no s’exclouen sinó que es necessiten i es complementen. Per a Canet, i això es veu en la seva pintura, abstracta però d’una modernitat clàssica, l’art consisteix en assumir el passat i treballar-lo amb les eines i les maneres del present. «Sense tots els pintors que m’han precedit, jo no seria possible», va dir-me. Cal anar a la 6a per veure l’exposició de Canet, per donar els molts d’anys als que han fet possible la galeria (i el Taller!) i, ja que hi som, per donar-los les gràcies per tanta feina ben feta.