Guillem FronteraPalma05/09/22 3:59
TW
0

La caiguda de la URSS va esmolar l’instint dels viatgers per anar a veure in situ les despulles del desastre. El triomf de la mateixa URSS havia cridat una gernació sencera de corresponsals, escriptors i curiosos a recórrer l’escenari d’aquella gran victòria que trossejava i repartia entre els pobres palaus i altres privilegis dels rics. Record ara dos llibres excepcionals sobre aquella Rússia esdevinguda URSS: Viatge a Rússia, de Josep Pla (Destino); i, amb el mateix títol, el llibre de Joseph Roth (L’Avenç). Són dos llibres especialment interessants perquè cap dels seus autors era comunista. El primer fou el resultat de la circulació, el 1925, de l’empordanès guiat per Andreu Nin, una fecunda i estranya amistat. Un any després, Joseph Roth portaria el seu esperit nòmada a les terres del nou imperi.

Potser sorprengui a molts que el conservador Josep Pla no s’estàs de subratllar aspectes positius del nou règim. Roth, per la seva banda, aportà a les seves cròniques un esforç addicional de contenció per evitar que el seu anarquisme intel·ligent, tumultuós i poètic deixàs algunes coses sense nom.
La URSS es va esbucar perquè un home havia detectat i s’havia atrevit a dir-se que l’estructura de l’edifici estava corcada de dalt a baix. Per més que la immensa majoria de la població s’entestava a mantenir la fe cega en la fortalesa de l’Imperi, la veritat residia i tremolava en la visió de Mikhaïl Gorbatxov, que va fer un gran servei al món sencer tot explicant a governants i líders polítics les possibilitats que, amb la URSS, s’esbucàs igualment l’altre contendent de la Guerra Freda.

Occident li va reconèixer els serveis informatius però no va anar gaire més enllà per atenuar l’estrèpit de la caiguda, que finalment va provocar Borís Ieltsin, un menyspreable borratxo que, no satisfet a vendre l’ànima i el cos de la nova Rússia als que serien anomenats el Oligarques, va voler escenificar la seva presa de poder humiliant Gorbatxov en un dels actes més infames de la simbologia política.
La majoria de russos ara no volen la guerra amb Ucraïna. La majoria de russos no acceptaren mai la figura de Gorbatxov. Una bona part de cada majoria tenen o tenien els mateixos noms i llinatges. La truculència russa és un temporal sense fi.