Josep M. LlauradóPalma01/09/22 3:59
TW
10

S’anuncia congrés d’alguns terraplanistes, a Menorca i els pròxims dies, i hom pensa si paga la pena dedicar-hi algun comentari, i quin. La primera temptació, i forta, és silenciar-ho, o fotre-se’n amb les conyes habituals i merescudes sobre aquesta idiotesa, que pot desmentir un nin de primària i fou refutada empíricament fa dos mil anys. Tanmateix, com veiem sovint, si mires d’argumentar racionalment amb els partidaris de disbarats com el terraplanisme, o la creença que les vacunes són un mitjà per controlar els humans o que Elvis viu amagat a algun poblet de Mississipí, el nivell de la discussió cau des del minut zero al nivell dels defensors de les parides, i no du cap profit.

Posa un Nobel de Física, si el pots convèncer, al costat d’un terraplanista i veuràs al moment quin és el valor del diàleg. Una altra temptació és obviar tot comentari, parafrasejant a Adam Smith, que digué: «El que demana una explicació és la riquesa, no pas la pobresa»: el que exigeix explicació és el coneixement, no la ignorància. I una altra és caure en la comoditat d’amollar allò tan fàcil (i tan perillós) que totes les creences són respectables, i deixar-ho córrer, perquè si no fan mal a ningú, i no consumeixen diners públics, que facin un congrés sobre el que vulguin. Com deia Thomas Jefferson, «Els poders legítims del Govern s’estenen únicament a aquells actes que resulten perjudicials per a d’altres. Però a mi no em causa cap perjudici que el meu veïnat digui que existeixen vint déus o que no n’existeix cap».

Però hi ha una altra opció, com recorda ara i adés Richard Dawkins: no hi ha creences racionals inofensives, perquè encara que ho semblin fan més fàcil admetre les creences irracionals perilloses. Creure en elfs o sirenes, en el neuromàrqueting o en l’eficàcia dels vidres de colors com remei antiinfecciós o en les faules de la Flat Earth Society, pot semblar innocent, però hi ha un fil invisible que du el cervell que admet aquestes fantasies a empassar-se sense proves les consignes dels aiatol·làs sobre els infidels o del gendre de Wagner sobre els jueus. I aquestes «creences», tan absurdes i mancades de proves com la creença en les bruixes, no han estat gens inofensives. O sigui que...