Més per Mallorca, ¿regionalisme d'esquerres?

L’altre dia llegia l’entrevista de Público a Lluís Apesteguia i la impressió que tenia és que Més per Mallorca és un partit regionalista d’esquerres. Tot el que Apesteguia deia –sobre l’impacte del turisme, sobre qüestions socioeconòmiques, etc.– ho podria dir un qualsevol diguem-ne federalista de Podemos. No hi havia, enlloc, cap indici de tenir un discurs nacional fort, autocentrat, explícit, que, a la vegada que es mostra preocupat per les desigualtats socials i per la destrucció del territori, s’hi mostra per la minorització de la llengua pròpia dels mallorquins, el català, i per la marginació de la pròpia cultura. Sol dir-se que dins Més hi ha diferents sensibilitats i projectes identitaris i nacionals, però el cert és que fa anys que s’hi ha imposat el regionalisme federalista –no-nacionalista, és a dir, blanquejador del nacionalisme espanyol– que hi dugueren els quadres incorporats des d’Iniciativa-Verds, molts dels quals haurien acabat a Podemos si el partit de Pablo Iglesias s’hagués fundat abans que Més. També en són responsables, d’aquesta deriva, uns quants ex-militants del PSM acomplexats davant del fenomen Podemos. En resum: el sobiranisme mallorquí –dic sobiranisme per recórrer al llenguatge a l’ús– sembla haver desaprès durant aquestes últimes dècades una lliçó bàsica. La lliçó en qüestió és que no és possible defensar amb credibilitat i impulsar amb eficàcia polítiques progressistes des del punt de vista socioeconòmic i ecologista sense defensar i impulsar també polítiques nacionalistes, és a dir, sense lluir una actitud, postular unes idees i reafirmar una cosmovisió nacionalistes. Que vol dir autocentrades –no som la perifèria de res ni de ningú– i autoafirmatives –no volem deixar de ser qui som, i essent qui som no volem ser subalterns de res ni de ningú, i mai no renunciarem al nostre dret (legítim, encara que mil vegades violat i violentat) a viure amb plenitud i normalitat al nostre país. Des del moment que tot en la realitat illenca està interferit i degradat pel fet de formar part de l’estat espanyol, no es pot fer res positiu sense plantar cara a Madrid. I no es pot plantar cara a Madrid sense protegir i reivindicar tot allò –llengua, cultura– que ens diferencia de Madrid i de l’Espanya castellana. La prova d’això que dic són el PSIB i Podemos, sempre subsidiaris, sempre lacais. Més per Mallorca faria bé de reaprendre la lliçó.