8

El professor Franz de Copenhaguen, protagonista de Los grandes inventos de TBO, era capaç d’inventar un artefacte de dos metres amb tubs, molles i alambins, que servia per a alertar-nos si acabava d’entrar una mosca per la finestra. En conclusió, els invents del tal Franz no servien per a res i s’oblidaven fàcilment. Això no obstant, els he recordat en assabentar-me de la gran parida de Pedro Sánchez amb la corbata. Imagino que n’esteu al corrent, perquè a hores d’ara la notícia ja ha fet la volta al món.

En tot cas, us en faig cinc cèntims perquè fins i tot els més distrets puguin participar de l’orgull col·lectiu que suposa tenir un president de govern que talla un cabell a l’aire. Així que pareu esment: per a combatre les altes temperatures i, de rebot, estalviar energia amb l’aire condicionat, corbates fora. Insisteixo: l’ocurrència és del president Sánchez i encara que pel seu càrrec està obligat a anar un pas per davant de nosaltres, tinc por que pensi massa. Que s’esguerri de tant de pensar, en definitiva. Admetem-ho: amb la qüestió de la corbata, s’enfila força amunt. De moment cap alt càrrec de l’administració socialista en portarà, de corbata, com no sigui que s’hagi de casar o tingui previst participar en l’enterrament de la sardina i, en aquests casos, s’admet l’excepció. Això permetrà –em refereixo als ministres i mindundis amb el coll de la camisa obert– transmetre un missatge obrerista força rotund, d’un valor impagable ara que s’acosten eleccions. La corbata fa burgès, sistema dominant. D’altra banda, la supressió de la corbata per tal de fer més suportables les altes temperatures i reduir el consum d’energia, té una contrapartida natural en els mesos de fred.

Excés de calefacció, abús elèctric...? Res d’això! Boina o gorra amb visera, a triar. Pablo Iglesias usava gorra, Prieto boina... Ambdues peces combaten el fred i simbolitzen un esquerranisme brutal, molt més concret que el fet de deixar-se veure amb les memòries de Garcia Oliver sota el braç, quelcom imprescindible per a pintar-la. L’esquerra ho qüestiona tot per principi, de manera que és força dúctil als canvis. De la mateixa manera que Pedro Sánchez ha evolucionat de les americanes entallades de les tendes de fireta a la moda més refinada amb un toc proletari, també hi ha altres esquerres que en comptes d’estar-se mans plegades van fent. Penso en Més per Mallorca que a la callada s’allunya dels postulats sobiranistes que eren consubstancials a l’antic PSM. Amb motiu de la recepció a persones representatives de la societat mallorquina que cada estiu convoca la Casa Reial, algunes persones significatives d’aquest partit (també de Podemos) han refusat la invitació fent proclama (d’altra banda innecessària) de les seves fermes conviccions republicanes i d’un seguit de greuges reials en clau borbònica.

Curiosament han obviat, entre els greuges, un fet tan determinant per als demòcrates d’aquesta terra com és ara la repressió de l’1-O i l’exili obligat del president Puigdemont i d’alguns consellers del seu govern. Tanmateix, no en faig crítica. Els partits polítics van a la seva amb tot el dret del món. Únicament faig referència al balanceig constant d’una esquerra, l’espanyola, que no pren descans ni a l’estiu. El PSOE prescindeix de la corbata, i Més s’allunya del país. Tot són maneres de sobreviure.