TW
0

Dies enrere, Ultima Hora contava que una família britànica, els McManaman, han posat a la venda la seva casa a Son Vida –i clausuren així el que fou el somni de fer-se la seva vida a Mallorca. Ell va ser un futbolista famós –a les plantilles del Liverpool i del Real Madrid. Des que va conèixer Mallorca, la decisió de madurar-hi i d’envellir-hi va ser immediata. La seva dona va participar d’aquesta fascinació mediterrània i junts triaren un dels llocs que oferien més qualitat de vida: aire net, decibels moderats, botànica abundosa, etc. Han tengut tres fills. Tot havia d’anar molt bé. Però uns comptes fa s’ase i uns altres es traginer, amb perdó dels McManaman, els ases i els traginers.

Les coses s’han torçat: per a la família de l’antic futbolista, aquella Mallorca ha deixat d’existir des del moment que sovintegen les obres prop de la seva casa. Són obres que emeten un renou insuportable, sovint per damunt del que assenyala la normativa referida a aquestes situacions –sempre segons versió dels afectats. No costa gaire de creure’ls, perquè al nostre país el renou és segurament la primera causa de malestar de les persones. Tots tenim experiències molt desagradable: pel que fa a la nit, vetllades estivals d’excitació alcohòlica, rebombori, aldarulls, tumults de tota casta, motos i motorinos i altres formes d’alterar la pau i la son de les bones persones.

Aquestes persones, si cauen en la debilitat de pensar que la policia local de Palma posarà remei a tant de desordre, acabaran lamentant la seva bona fe, perquè els policies que l’atendran solen ser especialistes en atacar el sistema nerviós dels cristians. Mirarem si podem enviar... és la resposta de sempre, dita en un to de veu que indica les escasses possibilitats que aquest cos de seguretat restableixi el silenci benèfic. De dia, les coses no milloren gaire: sempre seguit hi ha obres a menys de cent metres, discos elèctrics que, amb el seu giscar punxegut, desferren el referit de les façanes i del silenci en fan aquesta pols que es filtra a través de les xarxes d’obra. Als McManaman, les obres els han furtat la qualitat de vida. Que el futur els tracti millor. A nosaltres ens continuaran martiritzant, ens eixordaran fins al darrer dia, abandonau tota esperança.