4

Quan un tema d’interès públic esdevé un embull d’enigmes i de misteris, definir-ne els components pel que són presenta dificultats sovint invencibles. El trànsit del que és comprensible al que no podem entendre no es produeix de manera espontània i pública –amb llum i taquígrafs, que dèiem altre temps. Hi ha assumptes que s’obscureixen lentament, amb una lentitud que fa que ni ens n’adonem. I quan els necessitam per assolir la comprensió global, reapareixen de manera incognoscible. És aleshores que se’ns presenten les dificultats de comprensió i de definició. Aquestes dificultats ens fan present l’oportunitat –la necessitat, sovint– de definir les coses pel que no són. De vegades, les persones que han maniobrat per encerclar-nos en aquest embull, ens retreuen que els diguem què no són.

Servidor diria que a aquest embull s’hi està acostant la societat catalana post-1 d’octubre. La divisió dels independentistes, sempre amb un o altre afer que dóna per a nous enfrontaments que creen nous greuges que... etc, la divisió dels independentistes ha contaminat l’optimisme i fins i tot el coratge de fa uns anys.

Segurament no és tan difícil com podria semblar recuperar una certa aparença d’unitat –de vegades més sòlida que la unitat real–, però mentre no es troben tots plegats al penya-segat aquest objectiu figura que és inassolible. Només una part del gruix de la gent sap descriure els moviments i apuntar els noms que han menat a aquest estat de languidesa política. Els altres tenen massa feines, preocupacions i problemes per poder dedicar temps a la informació dels fets i a la posterior reflexió per posicionar-se amb coneixement de causa i una micona de pau a la consciència.

Si teniu l’oportunitat de trescar per Barcelona o altres nuclis de població catalans, feis l’exercici d’escoltar què diu la gent i com ho diu. Comprovareu que les coses no giren rodones, que és hora d’untar els engranatges, si és que, clar, hom vol tirar endavant, ni que sigui per demostrar al senyor Pedro el Grande que encara no ha resolt res, per molt que prediqui en els congressos. En tot cas, si vosaltres provau de posar en clar la situació de l’independentisme català, veureu que us explicareu millor si deis les coses pel que no són.