3

El Consell Audiovisual de les Illes Balears (CAVIB) és l’òrgan, derivat de l’Estatut, que vetla pel compliment dels principis rectors del model audiovisual en els mitjans de comunicació de la comunitat autònoma (?). Tant en els mitjans públics com, en general, en tots els del nostre espai radioelèctric, ha de vetlar pel compliment dels drets i deures constitucionals i estatutaris vinculats a la comunicació audiovisual així com de les condicions de les concessions, llicències i altres títols habilitants dels operadors audiovisuals; vetlar pel pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural en el conjunt del sistema audiovisual de les Illes Balears i pels principis de veracitat i honestedat informatives. En l’exercici de les seves funcions el Consell Audiovisual actua amb plena independència respecte del Govern, de les administracions públiques i dels operadors audiovisuals, i té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar. El Consell Audiovisual gaudeix d’autonomia organitzativa, de funcionament i pressupostària. Tot açò d’acord amb la llei 2/2010, de 7 de juny. Quin és el problema?

La llei va entrar en vigor el 19/06/2010 (BOIB, 92), però, onze anys després, el CAVIB sembla inexistent, Ara mateix, ignoram qui el composa si és que se n’han cobert els llocs prevists per la llei. Com que correspon al Parlament el nomenament dels seus membres i la sol·licitud d’informació que vaig dirigir fa una setmana al seu portal ciutadà encara no ha rebut resposta (en dos dies hàbils s’havia de produir, segons es diu a la web parlamentària), potser hauré de pensar que estam davant el cas d’una llei feta i deixada estar? No ho sé.

Sí sé que el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha presentat un seguit d’al·legacions a l’avantprojecte de llei general de la comunicació audiovisual, que es cuina al Ministerio de Cultura, on el federalista Iceta té el despatx. Pensem que la directiva europea de serveis de comunicació audiovisual s’hauria d’haver transposat, com a tard, el 19 de setembre de 2020. Duim, per tant, gairebé un any de retard, i l’Estat espanyol és el més endarrerit de tota la Unió Europea en aquesta transposició.

En l’actual redactat el projecte de llei fa ostentació d’un centralisme insuportable i, llevat del castellà, no considera cap altra llengua existent a l’Estat espanyol, incomplint la protecció que atorga a les llengües minoritàries o regionals la mateixa UE. M’agradaria saber quines passes s’han fet des de les instàncies autonòmiques balears per impedir un altre greuge al català. I en van tants!