2

Diu el periodista Ramon Aymerich al llibre La fàbrica de turistes (Pòrtic) –ja en parlava la setmana passada– que a Espanya el turisme va servir per democratitzar i modernitzar la societat, l’economia i la gent, però també que l’aliança entre el turisme, el negoci de la construcció i l’especulació immobiliària des d’un principi va incentivar la corrupció, va fomentar la destrucció brutal del paisatge i ens va deixar inermes davant d’uns agents econòmics exteriors que feren amb nosaltres el que varen voler. Aymerich ho diu en referència a Catalunya, sobretot a la Costa Brava, però també val per a les Balears. «Ens estan destruint el país davant els nostres ulls, i l’estan destruint amb una frivolitat, un desvergonyiment, una intensitat i rapidesa absolutament inaudits». La cita és de Josep Pla sobre la Costa Brava dels 60, però un Blai Bonet podria haver dit el mateix, per les mateixes dates, sobre Mallorca.

Després de més de mig segle entregats al turisme de masses –l’urbanisme caòtic del franquisme, el foment desaforat del turisme per part de tots els governs centrals i autonòmics, el servilisme davant els intermediaris de l’actual capitalisme a la carta–, ara ja podem dir que haver-nos convertit en un dels balnearis del món ja ni democratitza ni modernitza: ara bàsicament depreda recursos naturals i inunda el mercat laboral amb llocs de treball precaris, temporals i mal pagats. La pandèmia del coronavirus ha acabat de deixar clar que el monocultiu turístic és també una mena de pandèmia. El problema és que hi estam ben entrampats. Ho diu Aymerich: molts gestors polítics veurien amb bons ulls un canvi de model, però fer la transició seria tan exigent (tomar edificis, indemnitzar empresaris, redirigir laboralment milers de treballadors...) que a la fi tots acaben fent el mateix de sempre. Però fer el mateix de sempre ens aboca a una saturació cada vegada més alarmant: massificació generalitzada, augment desorbitant dels preus, problemes creixents en l’accés a l’habitatge, gentrificació, devastació ecològica, despersonalització i uniformització cultural...

Aymerich cita el geògraf Miquel Seguí Llinàs , que ho resumeix amb precisió: «El turisme ha consumit el paisatge de Mallorca igual que la indústria ha consumit les reserves de carbó i minerals de la vella Europa». Cada vegada som un balneari més degradat. Un dia serem un femer penós i arruïnat.