El canvi de noms dels carrers

Cercar fantasmes on no hi ha, no tenir els conceptes clars i una dosi d’ideologia ha dut a un cens necessàriament revisable, revisió proposada encertadament pel batle Hila i el vicepresident Yllanes . És obligació moral i de llei, treure les plaques dels carrers amb el nom dels que estigueren amb el dictador a la revolta i no adular fets que ells consideraven gloriosos i que són execrables. Però és necessari molta cura amb aquest tema, igual que volien canviar el nom de Toledo i amb tota raó els toledans s’han sentit ofesos, també s’ha xerrat de canviar els noms de via Alemanya, Portugal o via Roma, quina culpa tenen els habitants actuals d’aquests països del seu passat històric? Actualment són tan democràtics o més que nosaltres, no se’ls pot ofendre. El que ofèn no és el canvi de nom del carrer en si, sinó el motiu pel qual es fa, com si el nom de Toledo fos sinònim de feixisme. Per aquesta mateixa regla de tres, el nom d’Espanya o de les seves províncies no hauria de figurar a cap carrer dels països europeus per haver estat el nostre un país amb règim totalitari, haver estat del costat de Hitler i haver-lo ajudat. I quina culpa tenim nosaltres, que no vàrem participar ni decidir res?

Pels veïnats, és un problema: explicar a tothom que han canviat el nom del seu carrer, canviar la direcció del DNI, del carnet de conduir, dels bancs, etc. El carrer de Ruiz de Alda, va passar a dir-se Friederich Holderlin, un poeta alemany, al cap de poc va tornar a anomenar-se Ruiz de Alda, per més tard canviar a Simó Ballester. Imagineu-vos el problema, amb tres canvis, pels comerços i veïnats. Molta gent encara està confusa amb el nom d’aquest carrer.

Ara els responsables d’aquest ‘affair’ es passen la pilota d’uns als altres, tots deuen tenir el seu trosset de responsabilitat del que ha passat i del ridícul a escala nacional que hem fet. Per aquestes feines és important que els implicats, a més de preparats, siguin assenyats.