Maria Forteza, Mari-Mercè o Maruja la isleñita

| Palma |

Valorar:

El nom de la mallorquina Maria Forteza s’ha fet popular d’ençà que s’ha sabut que és la primera dona de l’Estat que va dirigir el primer curtmetratge sonor, titulat Mallorca, a la primeria dels anys trenta. La popularitat immediata ha anat lligada a la sorpresa, perquè de Maria Forteza se’n sap ben poc. Qui era realment?

Les primeres recerques anaven ben encaminades. Maria Forteza era Maria Mercè Forteza, una cupletista. El setmanari Arte y Valor, editat a Palma, en parlava en el número del 26 de juny de 1926. La referència surt publicada a un llibre meu (i disculpin la cita, però em resulta inevitable), titulat La Mallorca del clavell. Dic concretament: «El número quatre de Arte y Valor dedicava la primera plana a Maria Mercè, la fotografia de la qual, amb quatre plomes pel cap, anava acompanyada de la llegenda següent: ‘Bella y genial artista del couplé y reina de las saetas que cautiva a los público por su arte y simpatía personal’». I continuo: «Cap lector de la publicació no diria que aquesta senyora s’havia anunciat, en els seus començaments artístics, amb el nom de Maruja La Isleñita, ni que fora dels escenaris era na Maria Forteza del carrer d’en Fiol». Maria Mercè o María-Mercé feia part del grup d’artistes que sortiren, bàsicament, de les associacions catòliques o gremials i dels ateneus obrers. Feien teatre, sarsuela i algunes, les que excel·lien, debutaven com a cupletistes. Per exemple, Blanquita de Parma, de nom civil Blanca Baña, va ésser el descobriment estel·lar del mestre Baltasar Moyà, director d’uns dels primers orfeons republicans de la ciutat. De l’època de Maria Mercè són Maria Morey, Margarita Faros, Maria Llobera, Anita Ramis, Margot Lorenzi, Teresita Bosch o Catina La Baleárica.

Aquesta, La Baleárica, dirigiria als anys trenta la companyia de teatre Catina-Estelrich, de la qual sorgiria, a la postguerra, la Companyia Artis, amb artistes que fan part de la història teatral com són Cristina i Joan Valls, Xesc Forteza i tants d’altres. Com podem relacionar Maria Forteza amb el cinema? Tot aquest elenc artístic que acabo de citar actuava a les sessions de cine mut que aleshores començaven a proliferar. Cantaven entre pel·lícula i pel·lícula. O ballaven. Ballarines destacades foren Pepita Salas i Margalida Cañellas. Per tal d’acompanyar la projecció de Rosario la Cortijera, en el Líric, Margot Lorenzi, de nom Margalida Lorenzo, va fer un recital de saetas acompanyada per desset músics. I abans de la segona dècada del segle, únicament a Palma, a banda dels teatres Líric i Principal, projectaven pel·lícules La Protectora i el Cercle d’Obrers Catòlics i les barriades d’El Terreno i de Son Serra. El món dels varietés va acompanyar el cinema fins a l’arribada del sonor. La dècada dels vint, Mallorca va ésser un plató cobejat. Flor de Espino és de 1925; El secreto de la pedriza, de l’any següent. Altres pel·lícules del moment, també rodades a Mallorca, són Un drama en Baleares i Venganza Isleña, ambdues amb la presència d’una actriu andalusa de primera fila, La Romerito. Arte y Valor anuncia a la capçalera que és una revista il·lustrada de «toros-sports-teatros-cines». Probablement la relació de Maria Forteza surt d’aquest món bigarrat. Si tot va ésser una aventura de joventut, resta, de moment, enlaire.

Comentar

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Mateuet
Hace 5 meses

Margalida Lorenzo? Quina badada!

Valoración:menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1