Ses Set Arenes i el Portitxol (làmina del Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador)
-Bon dia benvolguts alumnes. Avui continuarem estudiant determinats punts del Fora Porta de llevant de la ciutat. Tenim algunes notícies del temps dels musulmano-andalusins.
-Abans de la conquesta de Jaume I, Vell Professor?
-Sí, abans de Jaume I. En aquella època, el llevant de la Madina Mayurqa devia ser un lloc d’aprofitament hortícola que era travessat per l’important camí dels Gumara o Gomera. Aquesta via coincideix amb l’actual camí del Palmer, que comunicava la ciutat per la Bab Gumara o porta de Gomera -després substituïda per l’Almudaina de Gumara, actual Temple- amb els indrets dominats pel clan dels Gumara, a l’actual marina de Llucmajor. Devia ser a sa Roqueta des Molinar, entre es Portitxol i es Portitxolet, on es trobaven les anomenades torres Llavaneres, que formaven part del sistema defensiu de la Madina Mayurqa i que persistiren en la Mallorca medieval. Hem d’esmentar també un important episodi històric en què el territori de la barriada constituí un espai de primera magnitud i d’avantguarda bèl·lica; es tracta de la Croada pisano-catalana, esdevinguda al llarg dels anys 1114 i 1115. Com diu Magdalena Riera, els croats pisans i catalans, aquests darrers liderats pel comte Ramon Berenguer III, es dirigiren «a la zona de s’Arenal, on finalment desembarcaren. Instal·laren el campament prop de la ciutat, cap a l’est, i des d’allà llançaren reiterats atacs contra la ciutat».
Després de la conquesta de Mallorca de Jaume I, el territori del llevant de la Ciutat de Mallorca, comprès entre la carretera de Manacor i la mar, correspongué a la demarcació territorial de la parròquia de Santa Eulàlia des de la seva fundació l’any 1236, fins a la creació de les noves parròquies, l’any 1913. A més del ja esmentat camí del Palmer, la contrada era travessada pel camí o carretera de Llucmajor, que partia de la Porta de Sant Antoni i, just davant, vora les famoses Enramades, se separava de la carretera de Manacor i continuava pel que actualment és el carrer de Foners.
El camí de la Ciutat a Llucmajor pel Portitxol s’esmenta l’any 1477 en un document aportat per l’historiador Bartomeu Font Obrador, que recull com les fortes pluges enderrocaren el pont del Portitxol: «Per les grans pluges qui son estades en lo present Regna de Mallorques el propassat mes de octubre del any present qui han discorregut per la riera o torrent qui ve al Portitxol per on passa lo camí reyal partint de les villas e parròquias de Lluchmaior, Campos, Santanyí e Felanig anant a la Ciutat de Mallorques, han cavat e fetas grans fosas de un pont lo qual antigament se era fet en lo dit lloch prop lo dit Portitxol per lo qual passen los habitadors de ditas parròquias e d’altres e are es trencat fins a l’aygua de la mar».
-Professor, devem tenir més informació d’aquestes Torres Llavaneres que ha esmentat.
-Sí, ja hem dit que les Torres Llavaneres formaven part del sistema defensiu de la Madina Mayurqa. Es documenten l’any 1232 en el Llibre del Repartiment, i en tres ocasions; començam per aquesta cita: «De la ciutat eixim de la porta Albelet per la via que va a Montueri entro al torrent qui devalla d’orient enves occident, entro prop de les torres que estan singula prop la mar, e es dit torres Lavaneres». Per segona vegada s’esmenten en el Llibre del Repartiment, en referència a un camp que confronta amb el torrent Pauc, que avui seria el torrent de na Bàrbara -o, millor, d’en Barberà-, curs d’aigua que davalla a prop de les Torres Llavaneres: «Lo camp qui fo d’en Robert de Terragona. Lo qual affronta enves orient ab la via que va a Sixneu. Envés migdia, en lo torrent Pauc, enves aquiló [nord] ab lo torrent davant dit qui devalla prop les torres de Llevaneres». A la fi, les torres es tornen a documentar, per la tercera vegada, en aquest llibre: «Eixim de la ciutat de Maliorca envers migdia per la carrera que va a Santueri o Montueri. Lo camp qui afronta de orient ab aquella mateixa carrera, e envers cerç [nord/nord-oest] ab lo torrent, de occident ab la via que es prop les torres que son sobre lo golf de la mar les quals son dites Llavaneres».
-Meem, professor, crec que tenim un bon problema!. El diccionari Alcover-Moll diu: «Torre de les Llavaneres o Torres Llavaneres: ant. nom d'una torre o torres situades prop de la ciutat de Mallorca, a la part de llevant». I després aporta una cita de Bernat Desclot que diu ni més ni menys que és a prop de ‘lo portal de Porto-pí», és a dir, a ponent: «Lo rey feu establir la torre de les Lavaneres molt ricament, qui és sobre la mar, prop lo portal de Porto-pí hun miller».
-Uep, tens tota la raó, això és una incongruència, segurament una equivocació de Desclot; hauria de dir porta del Temple, ja que Santa Fe encara no s’havia bastit en temps de Desclot. Una cita important és la del cronista Ramon Muntaner parla de l’expedició que l’any 1285 capitanejà l’infant Alfons d’Aragó, que immediatament després fou coronat rei per la mort del seu pare, Pere el Gran, germà de Jaume II de Mallorca. Ell era, per tant, nebot i enemic de Jaume II de Mallorca. L’expedició tenia per objectiu reincorporar l’illa de Mallorca a la Corona d’Aragó. Dit això, el que ens interessa és que Muntaner esmenta a la seva crònica les Torres Llavaneres, ja que fou l’indret on Alfons -el famós rei Amfós de Cabrit i Bassa-muntà el campament militar; entre d’altres disposicions, ordenà que cap soldat gosàs fer mal als sembrats ni a altres béns: «E a pocs dies foren a la illa de Mallorca e prengueren terra a la Porrassa, e allà posaren los cavalls en terra. E lo senyor infant, ab tota la cavalleria e l’almogaveria, anaren-se'n atendar a les Torres Llavaneres; e l’almirall anà allà ab totes les galees. E com tothom fo en terra, lo senyor infant féu cridar que null hom, en pena de la persona, no tallàs ne faés negun damnatge a l’horta, ne a vinyes, ne a res qui hi fos». I el mateix R. Muntaner torna a esmentar les torres, on es trobava encara el campament de l’infant Amfós, precisament en un moment molt important, quan li donaren la notícia de la mort de son pare, el rei Pere el Gran d’Aragó: «E com la galea fo partida, dins pocs dies fo a Mallorca, on trobà lo senyor rei N’Amfòs a les Torres Llavaneres».
Les torres Llavaneres es documenten l’any 1448 en el Llibre del Mostassaf, per dues vegades. Parla, en definitiva, del primer carnatge (‘bèsties mortes gitar’) situat als voltants del Portitxol. La primera cita, extreta dels «Capítols de Clavegueres e de carreres e de taules» diu: «Que algun hom no fassa bassa de lli entorn de la ciutat aytant com te tro a la horta, qui fou d’En Noguera, e al pont d’En Cogolles, ne a la bassa d’En Rabaça e a les Torres Lavaneres, sots pena de vint sous (I lliura)». La segona cita, extreta concretament dels «Capítols de no gitar pedres al mur de la ciutat, ne sutzura fer a les portes de la muralla, ne a la cequia, ne bèsties mortes gitar, e de femers» diu: «Que alguna persona no gos gitar alguna bístia morta ne algunes escombradures ne alguna llejura del vall ne de la carniceria ne de algun altre lloc al vall de la ciutat ne encara en tota la plaça ne en la marina de la porta del Temple. E qui contra farà, pagarà de ban per cascuna vegada, sinó en lo loch acostumat de les Torres Lavaneras, deu sols». Mn. Pons afegeix en una nota: «Esta referencia hace suponer que dichas ‘torres’ tantas veces citadas, se levantaban en la actual ‘Roqueta’ del Molinar, antes islote».
També s’esmenta el camp de les Torres Llavaneres l’any 1479, en un document aportat per Maria Barceló i Guillem Rosselló Bordoy sobre una convocatòria per passar revista als cavalls armats: «sien tenguts fer mostra ensemps plegats dels dits cavalls ab llurs armadures iuxta la concessió en la plaça o camp de les Torres Llevaneres, devant lo portal de Sancta Fe».
-Ara veig d’on ve el nom de la porta del Camp!
-Efectivament, no és un camp qualsevol, és el Camp de les Torres Llavaneres, també documentat Camp de Santa Fe. Aquest del ‘Camp’és un tema tan ric que en parlarem a la propera classe.
-Aquest nom degué desaparèixer al segla XV o XVI, no és ver?
-No, pots pensar. De les torres, no en saben gairebé res, però el nom arribà al segle XIX. Aquí en teniu algunes proves documentals: La ressenya de l’Escrivania de Cartes Reials de 27 de febrer de 1773 diu així: «Jayme Juan Selva... un rafal de tenor de 4 q. 3 cuartones y un huerto de tierra, sito en el termino de la pnte. ciudad, en el parage llamado las Torres Llavaneras, serca el puente d’en Solià... confronta de una parte con el torrente llamado de Barbara, de otra con el camino de Aranjassa».
La capbrevació de l’Escrivania de Cartes Reials de 14 d’octubre de 1802 diu: «Dª Margarita Selva... muger del Dr en Medicina Dn Joaquin Oliver... denuncia tener y poseer un rafal sito en el término de esta ciudad en el parage llamado las Torres Llavaneras cerca el puente d’en Solià, de pertenencias de un campo que antiguam.te fue del mag.co Gaspar Thomás... linda con el camino de Llum.or... y con torrente llamado de Barbara». L’11 d’agost de 1814 es repeteixen les dades del document anterior «paraje llamado las Torres Llavaneras, cerca el puente d’en Soliá ... linda con el camino de Llum.or, con huerto de Juana Nadal muger de Josef Moragues xabonero... y con torrente de Barbara».
A la fi, un document del 22 de març de 1811 identifica un dels rafals del Portitxol amb l’antigamente denominat Salaverd o Torres Llavaneras: «Dn Nicolas Siquier síndico apostolico del convento de religiosos capuchinos ... denuncio poseer un rafal con casas, noria y safaretche sito en el termino de esta ciudad en el lugar llamado el Portitchol antiguamente Salavert o Torres Llavaneras tenido en alodio Rl a merced de laudemio libre de censo...».
- Un moment, professor... i companys i companyes, vull plantejar una qüestió!
-Idò que sigui ràpid, que hem d’acabar.
-Tan ràpid com pugui. Resulta que el llibre «Els noms de Fora Porta de la Ciutat de Mallorca. Toponímia documentada del Terme de Palma», que deveu conèixer, tracta, breument, del camí dels Reis.
-Sí, el conec... i quina relació té el camí els Reis amb el tema que tractam.
-Oh, professor, esper guanyar-me una bona nota amb això que he filat: el camí dels Reis sempre ha estat relacionat amb el gran rei en Jaume I... molt gran i alt, però només és un rei. A més a més, tothom sap que actualment, rep aquesta denominació el camí que va des de Gènova fins al camí de na Cerdana, molt més a llevant que la Real. I, com recull el llibre esmentat, segons el pla de camins veïnals del segle XIX, el camí dels Reis, des de la carretera de Calvià i Andratx, circumval·lava la ciutat i arribava fins a la carretera de Llucmajor. A la fi, el «Diario de Palma» de 21 de febrer de 1894 insisteix en aquest tema: «Ha quedado materialmente impedido el paso por la travesía de la carretera de Manacor a la de Lluchmayor... Recordamos que en el plan de caminos vecinales de Palma se expresaba que el camino dels Reys llegaba a las tapias de Son Gallard, cerca del paraje denominado Coll d’en Rebassa, en cuyo paso la via en cuestión es parte de dicho camino». Aquí va la meva hipòtesi: El camí dels Reis partia des de Bendinat i Gènova i arribava fins a la costa de llevant, a prop del Portitxol... és a dir, a les Torres Llavaneres. Per tant, ja tenim els dos reis que expliquen el plural del nom ‘Camí dels Reis’: el rei en Jaume, des de Bendinat a la Real (1229) i el Rei Alfons o Amfós, també des de la zona de Calvià fins a les Torres Llavaneres, on va rebre la notícia de la mort de son pare (1285).
Plas plas! -aplaudeix tothom-. -Molt bé, alumne, -afegeix el Vell Professor- hem quedat amb la boca oberta. T’has guanyat la matrícula d’honor. I... «se non è vero, è ben trovato».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.