-Meem, Vell Professor, companys i companyes, he trobat un tema que, si no és ben bé una llegenda, és una gran curiositat, de gran interès -crec- històric i patrimonial; es tracta de la canal de Ternelles. Suposadament, aquesta síquia duia l’aigua de Ternelles, la possessió pollencina que arriba fins al castell del Rei, a la ciutat romana de Pollentia, que, com ja sabeu és a l’actual Alcúdia.
-Uff, com és possible -diu una companya de l’anterior estudiant-, però si hauria d’haver tengut devers 13 quilòmetres de recorregut! Ja la pots anomenar «La colossal canal de Ternelles».
-Bé, bé, tot pot esser en aquest món! Deixau-me llegir el que diu en Pere Ventayol a la seva Historia de Alcudia: «A dos quilòmetres d'Alcúdia, damunt un petit turó molt pintoresc, dominant el port, la badia d'Alcúdia, la muntanya de la Victòria, la badia i el cap de Formentor, l’Albufera i el puig de Sant Martí es troba un lloc que té el nom de s’Esgleiassa; un topònim que vol dir gran Església, d’un regust marcadament cristià. Això no vol dir que aquest edifici-temple no fos obra dels romans. Allà hi ha una edificació semi-subterrània que té forma d'aljub tancat amb volta a la part superior i que havia de tenir relació amb la conducció d'aigua a Pollentia ja que per aquells voltants hi ha ruïnes de l'aqüeducte de Ternellas, la canal del qual ha donat nom a les terres per on passa».
-Efectivament -diu el Vell Professor-, està perfectament documentat que a s’Esgleiassa hi havia un aljub o depòsit d’aigua. Josep Mascaró Passarius en parlava l’any 1964: «A la cruïlla de camins del Pou d'En Xopa, Ses Poves, Taraina i el de la carretera general, existia un vell aljub, avui esbucat i amb la part subterrània farcida de terra. El poble l’anomenava s'Esgleiassa. Com que a les seves proximitats hi ha el topònim ‘sa Canal de Ternelles’, que pel que sembla fa referència a una conducció d'aigua que diuen existia entre la font de Ternelles i Pollentia, no seria gaire arriscat suposar que aquest aljub estava d'una manera o altra. relacionat amb aquesta conducció. Jaume Ques Vanrell diu que hi havia un mur talaiòtic de 6 m. de llargada per 1,80 m. d'alt que correspondria a un monument quadrangular. Actualment tampoc no en queden restes.
-Perdoni, professor, però no havia acabat d’explicar el que diu en Ventayol!
-D’acord, d’acord, tu ets el ponent d’aquest tema i tens tota la raó: t’he tallat l’exposició.
-Ara anam! Idò resulta que, segons Ventayol: «Els romans no comprenien els sublims panorames de les muntanyes; els causava horror el xiulet del vent i l'horrible esclafit del tro, el ressò del qual perdurava entre aquelles valls cobertes d'espès bosc. En canvi, els romans tenien simpaties per la mar. Fundaren totes les colònies en contacte amb aquestes aigües belles, que eren les mateixes que acariciaven les riberes de la seva pàtria italiana. També sentien estima per les planes, per dilatades que fossin, sempre que estiguessin a prop de la mar. Així no és estrany que s'establissin joiosos en aquest lloc banyat per les dues belles badies i el més a prop de la seva metròpoli Roma».
-No veig la relació d’aquestes frases amb la canal de Ternelles! -digueren al mateix temps dos o tres alumnes més!
-Un poc de paciència. Vet aquí com acaba la cita: «Els romans donaven a l'element aigua una importància cabdal i així, veiem que després de conquerir i colonitzar un terreny, si no tenia riu o font que els proveís d'aquest líquid per a les seves necessitats, emprenien obres colossals sense mirar distància ni cost fins a aconseguir l’objectiu. Proves evidents en són els famosos aqüeductes de Còrdova, Segòvia. Mérida, etc, que avui són tan admirats. Era natural que aquesta raça robusta i emprenedora en prendre possessió de la colònia cartaginesa i capital de l'illa -eh, això és el diu en Ventayol-, lamentàs la manca d'un element tan necessari per a la vida i, sense pensar-s'ho dues vegades, cercassin font per les muntanyes veïnes de Pollença. Trobada la ufanosa font de Ternellas, varen fer obres. per recollir les seves aigües i canalitzar-les, unes vegades al descobert i altres sota terra, a manera de sifons de braços desiguals, la conduïren a la ciutat de Pollentia. Proven la seva existència multitud de restes als llocs per on passava i un tros molt ben conservat al costat del bastió de l'Església parroquial. Travessant el Camp d’en França cap al sud, s’han trobat canals subterrànies cobertes amb planxes de plom. Entre Alcúdia i el peu del puig de Sant Martí, hi ha la finca dita l'Esgleiassa, on hi ha una construcció romana que sembla que té relació amb l’esmentat aqüeducte i, no lluny d'allà es veu una paret feta amb argamassa, per damunt la qual, és tradició, passava l’aigua canalitzada».
-Un gran enamorat de la seva terra alcudienca, en Ventayol -diu el Vell Professor-. Ara convindria destriar el gra de la palla. Jo necessit més proves per saber fins a quin punt aquesta ‘colossal’ obra, com heu dit del canal de Ternelles a Pollentia és una hipòtesi convertida en una tradició, poc o molt inversemblant, o bé és una realitat arqueològica i científica.
-Professor, això és posar el llistó molt alt, diu l’alumne ponent. Tenc un altre testimoni que dona per bo la tan colossal obra.
-Da-li cebes!
-És de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Diu així: «Ternelles, canal de: Conducte d’època romana, del s. I dC. Proveïa d’aigua la ciutat de Pol·lèntia, situada vora l’actual ciutat d’Alcúdia, i hi arribava des de la font de Ternelles (Pollença), situada a 13 km de la ciutat [romana]. Per bastir-lo, foren necessàries obres de canalització que, en ocasions, devien esser al descobert i, en altres, per davall terra. Al llarg del canal, hi ha restes d’argamassa en diferents indrets, com a l’estret de Ternelles, prop de les cases de Can Xura; al camí vell de Son Marc, prop de cal Cuec, vora l’escorxador de Pollença; al peu del puig de Maria, i a can Magdalanoia. Al seu pas per can Busqueroles, hi ha un tram amb carreus, que devien servit per sostenir l’armadura que permetia treballar a l’interior del conducte. A l’antic rafal de s’Esgleiassa (Alcúdia) s’hi conserva un gran dipòsit, segurament de regulació. És probable que el lloc d’entrada a la ciutat es trobàs entre l’església de Santa Anna i el camí del cementeri, ja que hi ha un rebaix de gres que devia servir de llit a l’argamassa de la conducció. A les excavacions fetes el 1931, es va descobrir, al casal de can Pi, un canal obert entre pedres, en direcció nord-sud, que abastava un depòsit quadrat de 3 metres de profunditat. A l’interior de la ciutat, la distribució es féu mitjançant canals subterranis, com el del camp d’en França, folrats amb una planxa de plom. Són tubs encaixats de 66cm de llargària i 22 cm de diàmetre».
-Vaja, molt contundent! Gairebé ens has convençut! Però, potser tot això, s’ha fet venir bé, més amb el cor que amb el cervell; s’han anat sumant diverses obres d’enginyeria hidràulica, que poc tenen a veure unes amb les altres: per començar, la conducció de Ternelles a l’actual vila de Pollença, ben propera a l’ull de la font, que és una obra perfectament documentada; a aquesta se sumarien síquies de reguiu, conduccions de molins d’aigua i, finalment, una canal, molt factible, des de la zona del puig de Sant Martí fins a s’Esgleiassa, que arribaria a la vila medieval d’Alcúdia i, per què no, a la Pollentia romana. L’arqueòleg Javier Aramburu es fa ressò dels estudis sobre arqueologia hidràulica a la zona de la vila de Pollença de Miquel Cifre, Pere Salas i Mercè Argemí; diu que han permès demostrar que les restes que es conserven pertanyen a la conducció d'aigües construïda a començaments del segle XIX i, mira per on, en els informes d’aquesta obra no s'esmenta en cap moment les restes d'una canalització anterior.
-I què més, professor, que encara falten nou o deu km per arribar a la ciutat romana!
-Damià Cerdà., Javier Aramburu, i poca gent més, han anat rastrejant pam a pam aquesta llarga i misteriosa serp d’aigua. Nosaltres, ara, no ho podem fer. Entre Can Muscaroles i el Pontarró, la canal desapareix completament. Segons Cerdà, hi hauria d'haver un aqüeducte per passar a l'altra banda de la vall. Aramburu diu que aquesta obra hauria de fer 400 metres de llargada amb una alçada màxima d'uns 10 metres. Malgrat el nom del Pontarró, no s’ha trobat ni rastre dels fonaments de l’hipotètic pont d’aigua. Fins arribar a s’Esgleiassa serien necessaris llarguíssims aqüeductes, especialment per fer arribar el líquid pel coll entre Masteguera i Malagarba, de 40 m d'altitud.
-Però, professor, si a Ca Na Pala i Es Figueral Jove existeix un topònim tradicional que es diu «la Canal de Ternelles».
-Sí, com el cementeri dels Fenicis de Son Real o el Fort dels Templers de la Torre de Vernissa. Són neo-topònims, de cent anys com a molt, de gran sentit cultural i cert poder mític, però no tenen justificació històrica o aquesta no s’ha demostrat. Sobre s’Esgleiassa, Aramburu diu: «La veritat és que costa de creure que un dipòsit d'època romana hagués arribat fins al present amb la volta intacta tenint en compte que la canal va desaparèixer fa molts segles. Però és que, a més, la zona on es troba està coberta de restes de ceràmiques romanes, per la qual cosa potser es tractava d'un assentament rural romà que tenia una cisterna, l'estructura de la qual va ser aprofitada pels habitants posteriors». Ja entrant a Alcúdia, val la pena recordar que hi havia un Rafal Alcapzal, que es podria traduir com «aqüeducte»; potser siguin els conductes situats vora el bastió de l'Església parroquial. Per acabar, vull donar-vos a conèixer el ‘darrer crit’, la darrera aportació sobre el tema, de l’any 2021, la Guia de Pollentia: «S’ha plantejat la possible existència d’un aqüeducte que hauria proveït a la ciutat des de Ternelles... Un dipòsit trobat en un lloc anomenat s’Esgleiassa s’havia considerat com el castellum aquae de l’aqüeducte». I ara, la frase final, que és decebedora; vull dir que ens falta molt per estudiar: «No sabem en realitat si es tracta d’una obra romana o medieval»
-Estam ben arreglats! Oh my God!, com diuen els meus amics de l’Erasmus. En aquest cas, professor, convé aplicar la saviesa popular.
-Què vols dir?
-Molt clar: és millor creure(r)-ho que anar-ho a cercar!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.