Deia Lluís Ripoll a la revista Destino de juliol de 1961 que el llibre de Colom és un llibre que haurien d'haver llegit tots els mallorquins, perquè és un cant als elements més bells i més íntims de la nostra terra; de tot el que, una mica cada dia, se'n va o que, irremissiblement, ja hem perdut. I continua, en Ripoll: «El turismo ha llegado a todas partes... los Hombres que hicieron posible con su actuación que esa oleada turística fuese realidad, los que llevaron a los primeros visitantes a los miradores para hacerles participar en las maravillosas puestas de sol, por ejemplo, desde la costa norte. Estos mallorquines creían de buena fe que los visitantes necesitaban de la belleza de la isla, de sus costumbres, de sus monumentos, de su calma, de su arbolado. Hoy está visto que nada de eso hace falta para que los visitantes sigan abordando la isla».
Precisament, l’any enterior, el 1960 Guillem Colom i Ferrà (Sóller, 1891-Palma,1979), complí setanta anys i, per aquest motiu, els seus familiars i amics pensaren que mereixia un bon -encara que potser senzill- homenatge poètic. Ara, seixanta-tres anys més tard, consideram que podem recordar un dels poemes amb què obsequiaren al poeta solleric. L’autor en fou Miquel Forteza i Piña, poeta i enginyer de camins; li dedicà uns versos que evoquen aquella Mallorca de l’inici del turisme, en forma de bella paròdia -o adaptació- de la primigènia cançó del Comte Arnau, que ja, a la vegada, havia estat refeta a mida per al Comte Mal. El poeta-enginyer aprofità la cançó del Comte Mal per fer una caricatura de la Mallorca turística d’aquells anys, alhora que dona una idea molt cabal d’on havia arribat la indústria dels visitants ja fa sis dècades. Segons el romanç antic, l’espectre del comte apareixia cada nit a la seva dona, i amb ella establia un diàleg; el trastocat romanç de l’any 1961 aprofita aquest diàleg, però amb certes i curioses novetats. Per altra banda, suggerides en to de broma, determinades qüestions sobre la identitat de Mallorca davant el turisme, la despersonalització de la Mallorca genuïna i els límits al boom i a la massificació, tan vius l’any 2023, semblen latents el llunyà any 1961:
-¿Tota sola feis la vetlla, muller lleial,
tota sola feis la vetlla, viudeta igual?
-No la faig, no tota sola, mon Comte Mal;
un hotel tenc a la platja de l'Arenal.
-¿De què fçtan les vostres filles; muller lleial,
De què fan les vostres filles, viudeta igual?
-La major és telefonista, mon Comte Mal,
la petita és ballarina i canta al bar.
-¿Aon són vostres missatges, muller lleial,
a on són vostres missatges, viudeta igual?
-Uns són cambrers de l'hotel, mon Comte Mal,
d'altres juguen a l'estadi Lluís Sitjar.
-¿Què s'ha fet de nostra casa, muller lleial,
què s'ha fet de nostra casa, viudeta igual?
-Podeu anar-hi a tothora, mon Comte Mal,
la mostren per deu pessetes, quan no hi ha ball.
-Que és aquest molí que resta, muller lleial,
tot encès com si fos una roda infernal?
-Es un cabaret on canten, mon Comte Mal,
¡totes les nits i ballen el «cha, cha, cha»!
i -¿Que és tanta gent despullada, viudeta igual,
que transita nit i dia, per la ciutat?
-¿Que és tanta gent despullada, viudeta igual,
que transita nit i dia, per la ciutat?
-Són els turistes que ens donen el pa tot l'any,
que es passetgen com si anassin a pendre els banys.
-Jo me'n torn, només volia, aquest Nadal,
felicitar el meu poeta pels setanta anys!
-Amb vostre cavall i llança podeu restar,
que us llogaria pels toros En Balanyà.
-¿Voleu per la despedida, muller lleial,
Voleu per la despedida dar-me sopar?
-Ja us tenc preparat un whisky, mon Comte Mal,
Us tenc preparat un whisky, valga'm Déu, val!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.