La Corona de Mallorca vivió un final abrupto y fraticida a finales del siglo XIV. De entre todas las que componen el bodegón existe una figura histórica relativamente poco conocida. Un personaje que asumió un discreto papel secundario cuando en verdad, por sangre y tradición, debería haber lucido la tiara real en su testa. Esta es la historia de Elisabet, la última representante de la Casa de Mallorca que debió ser monarca, y sin embargo, vendió sus derechos dinásticos a un rey extranjero y acabó sus días en un convento.
La Real Academia de la Historia sitúa el nacimiento de Elisabet de Mallorca en tierras continentales de la Corona de sus abuelos, en este caso en la corte de Perpinyà, probablemente hacia el año 1338. Al igual que su hermano mayor, fue hija de Jaume III de Mallorca y de Constança d'Aragó, y como tal sufrió en carnes propias las tensiones, conspiraciones y guerras urdidas alrededor de la caída dinastía mallorquina y su arrebatada independencia.
El ente académico español destaca de Elisabet que junto a su hermano Jaume y la reina Violant vivieron en primera persona las trágicas jornadas de la derrota y muerte de su padre y esposo Jaume III en la batalla de Llucmajor, acaecida en 1349. Ella era tan solo una niña, pero no por ello escapó a las consecuencias de la obsesión de la Corona vecina por recuperar el dominio en la díscola tierra insular. De tal modo, y por orden de su familiar y rey de Aragón Pere el Ceremoniós, las doncellas pasaron un tiempo recluidas en el convento de clarisas de València cuando el ejército reunido por el vástago de Jaume II fue arrasado en el campo de batalla del Migjorn. La insigne autora Maria Antònia Salvà glosó de forma sentida los hechos:
Quina horror la d'aquell dia, noble rei Jaume tercer, quan ta sang envermellia el terreny llucmajorer.
Perdre-ho tot, ceptre, corona, llum del dia, greu dissort!, nostra terra avui s'adona que ella fou ton jaç de mort.
Sos brancams ploraven fulles aquell jorn amb plor amic, i acollia tes despulles piedós, son temple antic.
Del jorn negre la memòria en tot temps, oh Llucmajor!, endolà la teva història amb una ombra de tristor.
Però avui, rejovenida nostra terra tan lleial, qui perdia amb tu la vida has alçat el pedestal.
El veurà ta plana estesa coronat de sol ixent, o drapat de reialesa per la grana del ponent.
Jaume terç, valent i noble, sempre august en la dissort, regna encar damunt ton poble per l'amor qui venç la mort!
La reclusión de las mujeres familiares del difunto rey rebelde duró prácticamente una década, un tiempo que es fácil de imaginar invertido por sus captores en la reeducación de la infanta mallorquina. Pasar de ser un símbolo de la revuelta a ocupar su papel en el engranaje de la Corona catalanoaragonesa debía ser solo cuestión de tiempo. Pero como sus antecesores, Elisabet demostró ser alguien terco y obstinado.
Coincidiendo con el traslado de su hermano al presidio del Castell Nou de Barcelona, Elisabet fue liberada y contrajo matrimonio con Juan Paleólogo, marqués de Montferrato, en Montpellier. Las crónicas resaltan que Pere el Ceremoniós le había prometido una dote de 40.000 florines a cambio de su renuncia a reivindicar sus derechos sobre la Corona de Mallorca. Según los historiadores, Elisabet cumplió su parte del pacto, pero el rey de Aragón nunca abonó la cantidad prometida.
El único patrimonio personal de Elisabet eran algunos bienes familiares, como las baronías de Omelades y Carlades, así como los derechos señoriales que se reservó su padre Jaume III, al vender la ciudad de Montpellier al rey de Francia en 1349; asimismo, este último le cedió el señorío de Pezenas. Aparentemente todo iba según los planes del rey aragonés pero de forma soterrada se había urdido una conspiración. Los herederos mallorquines aun tenían amigos en la cárcel y la huida de Barcelona del infante Jaume fue un revulsivo para Elisabet.
Jaume IV. Foto: R.C.
La Real Academia de la Historia explica de forma más elegante y académica cómo nuestra protagonista se lió la manta a la cabeza. Concretamente «se dejó prender por el proyecto de Jaume de recuperar la Corona de Mallorca». ¿Cómo? En la época ese tipo de cosas solo conocían una vía, y esta era la de la fuerza.
En el año 1374 una Elisabet ya enviudada, sin descendencia y con pocas perspectivas reales de prosperar decide unir su destino al de su hermano, participando en la invasión de Cataluña desde las tierras occitanas que le rendían tributo. Ese episodio ya lo narramos con detalle en este otro artículo histórico publicado en Ultima Hora, que condensó la búsqueda de la tumba desaparecida en algún lugar de Castilla de Jaume IV, el hermano de Elisabet, fallecido en el transcurso de una empresa titánica, casi de locos.
Tras cruzar los Pirineos con unos miles de hombres de armas Elisabet «vivió el entusiasmo de llegar hasta la localidad de San Cugat, cercana a Barcelona, y la tristeza de la retirada hacia Castilla». En febrero de 1375 el infante Jaume fallecía en Soria, donde muy probablemente fue sepultado con honores reales. En su lecho de muerte designó heredera a su hermana. Seis meses después de la muerte de Jaume, Elisabet vendió sus derechos dinásticos al rey francés Lluís d'Anjou. Sus últimos días los pasó recluida en el parisino convento de Santa Catalina, donde murió en 1404. Así se apagó definitivamente la llama de la Corona de Mallorca.
La ÚLTIMA VEZ que ondeó el pendón REAL DEL REINO DE MALLORCA FUE TENIENDO RODEADA LAS MURALLAS DE BARCELONA.
Les servirá de algo esa lección de los últimos miembros de la Familia Real del REINO DE MALLORCA a los colaboracionistas catalanistas?
Gloria a JAIME Y A ELISABET
Som i SeremEls comtes catalans es van unir voluntàriament a el regne d'Aragó pel setge de el regne de França sobre ells, i més endavant pel mateix motiu sa corona d'Aragó, inclòs els comtats catalans, es van unir voluntàriament a el regne de Castella mitjançant el matrimoni dels reis catòlics, i van crear l'actual regne d'Espanya. Si tot això no hagués passat avui Catalunya el més possible formaria part de sa República Francesa, i es dialecte Català no s'estudiaria a ses escoles franceses, com en l'actual Catalunya Nord i sa resta de llengües minoritàries de sa República Francesa. Els catalans al llarg de sa història sempre han preferit ser espanyols a francesos, ja que mai han pogut ser independents, ja que ells tots solets sempre han estat molt fluixets, sempre han necessitat als espanyols que els protegeixi. Espanya mai a conquistat Catalunya, ja que els catalans sempre han cercat sa protecció d'Espanya devant els intents invassors de França. Vergonya cavallers, vergonya.
La corona catalano aragonesa ? y que invasión de Cataluña , si aun no existía en esa época ningún territorio así denominado o titulado miren el propio mapa que exponen no había ninguna Cataluña, y si existía el Condado de Barcelona y otros pero nada mas y lo de la corona catalano aragonesa un invento y un insulto a la historia y si Mallorca era un reino lo mismo que la Corona de Aragón lo demás cuentos y fantasías o tergiversaciones y anhelos históricos de los actuales catalanistas nada mas .....
S'ha de dir que el regne de Mallorca és una separació de la corona d'Aragó dels reis catalans que fou independent 77 anys per tornar estar unida. És curiós que els que no soporten que els catalans tornassin juntar els territoris tolerin tant bé l'assimilació de la corona d'Aragó en mans dels borbons francesos que volia Castella. Sigui com sigui, el que no és tolerable és la situació actual de tracte colonial espanyol que mos pren 5000 milions d'euros cada any
Els autèntics mallorquins nacionalistes indepedentistes no venuts a CataluÑa, també tenim sa nostra pròpia diada del 25 de octubre de 1349, quan honrram i recordam es nostres herois morts i decapitats, comandats per es nostre darrer rei Jaume III de Mallorca a sa batalla de Llucmajor, defensant ses llibertats de sa nostra petita gran nació independent del reine de Mallorca, de ses forces d’ocupació nazional catolicisme catalanes de tropes de mercenaris almogavers feixistes bèsties tarades DE PERE IV d'Aragó que sembraren el terror per tota sa nostra illa al crit de “ Desperta ferro “ ( lo de “ a por ellos “ va ser una broma devora aquestes bèsties tarades ). Mataren a Jaume III decapitat amb es coll teiat i el dugueren a amagar a sa catedral de València, perque es mallorquins no poguessin venerar-lo i ens oblidàssim de sa seva gran història i llegenda en defensa de ses llibertats de sa nostra petita gran nació del reine de Mallorca. Vergonya cavallers, vergonya.
Nunca hubo una corona catalanoaragonesa. Cataluña sólo llegó a condado, de forma que el rey de España ostenta el título de conde de Barcelona.
Por muchas veces que se repita una mentira en ningún momento llegara a ser verdad.
Sa nostra història és apassionant, hauríem de fer una sèrie amb bon pressupost per divulgar-la, però és sospitós, els catalanistes sempre eviten xerrar del reine de Mallorca, sa seva autèntica història i sa seva exterminació per part dels catalans. Es mallorquins podem fardar de ser es primers i MES nacionalistes e independentistes que ningú, durant 77 anys vàrem ser una petita gran nació i reine de Mallorca.
Jo i els autèntics mallorquins sobiranistes no venuts a altres regions, aquest any hem celebrerem els 751 anys de sa creació del regne de Mallorca ( 1272-2023 ), any de sa nostra autèntica independència dels nostres colonitzadors i opressors catalans. Els autèntics mallorquins tenim es nostre propi día de l’independència, el 12 de septembre de 1.272, quan es nostre rei de Mallorca Jaume II va firmar sa carta de ses Franqueses escrita amb llengua occitana, per sa cual es constituia es reine de Mallorca, segons es testament del conqueridor Jaume I, però els seus hereus fexistes i bèsties tarades catalanistes mai aceptaren sa nostra independènica que ells ara tant reclamen i mai volgueren per Mallorca, i no aturaren de oprimirnos fins destruir sa nostra petita gran nació. Ells mai han pogut ni podràn celebrar el seu dia de l'independència, pobres criatures frustrades. Vergonya cavallers, vergonya.
12 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
La ÚLTIMA VEZ que ondeó el pendón REAL DEL REINO DE MALLORCA FUE TENIENDO RODEADA LAS MURALLAS DE BARCELONA. Les servirá de algo esa lección de los últimos miembros de la Familia Real del REINO DE MALLORCA a los colaboracionistas catalanistas? Gloria a JAIME Y A ELISABET
Som i SeremEls comtes catalans es van unir voluntàriament a el regne d'Aragó pel setge de el regne de França sobre ells, i més endavant pel mateix motiu sa corona d'Aragó, inclòs els comtats catalans, es van unir voluntàriament a el regne de Castella mitjançant el matrimoni dels reis catòlics, i van crear l'actual regne d'Espanya. Si tot això no hagués passat avui Catalunya el més possible formaria part de sa República Francesa, i es dialecte Català no s'estudiaria a ses escoles franceses, com en l'actual Catalunya Nord i sa resta de llengües minoritàries de sa República Francesa. Els catalans al llarg de sa història sempre han preferit ser espanyols a francesos, ja que mai han pogut ser independents, ja que ells tots solets sempre han estat molt fluixets, sempre han necessitat als espanyols que els protegeixi. Espanya mai a conquistat Catalunya, ja que els catalans sempre han cercat sa protecció d'Espanya devant els intents invassors de França. Vergonya cavallers, vergonya.
La CORONA catalanoaragonesa NO HA EXISTIDO NUNCA.
La corona catalano aragonesa ? y que invasión de Cataluña , si aun no existía en esa época ningún territorio así denominado o titulado miren el propio mapa que exponen no había ninguna Cataluña, y si existía el Condado de Barcelona y otros pero nada mas y lo de la corona catalano aragonesa un invento y un insulto a la historia y si Mallorca era un reino lo mismo que la Corona de Aragón lo demás cuentos y fantasías o tergiversaciones y anhelos históricos de los actuales catalanistas nada mas .....
Som i serem, estàs molt avorrit...
S'ha de dir que el regne de Mallorca és una separació de la corona d'Aragó dels reis catalans que fou independent 77 anys per tornar estar unida. És curiós que els que no soporten que els catalans tornassin juntar els territoris tolerin tant bé l'assimilació de la corona d'Aragó en mans dels borbons francesos que volia Castella. Sigui com sigui, el que no és tolerable és la situació actual de tracte colonial espanyol que mos pren 5000 milions d'euros cada any
Els autèntics mallorquins nacionalistes indepedentistes no venuts a CataluÑa, també tenim sa nostra pròpia diada del 25 de octubre de 1349, quan honrram i recordam es nostres herois morts i decapitats, comandats per es nostre darrer rei Jaume III de Mallorca a sa batalla de Llucmajor, defensant ses llibertats de sa nostra petita gran nació independent del reine de Mallorca, de ses forces d’ocupació nazional catolicisme catalanes de tropes de mercenaris almogavers feixistes bèsties tarades DE PERE IV d'Aragó que sembraren el terror per tota sa nostra illa al crit de “ Desperta ferro “ ( lo de “ a por ellos “ va ser una broma devora aquestes bèsties tarades ). Mataren a Jaume III decapitat amb es coll teiat i el dugueren a amagar a sa catedral de València, perque es mallorquins no poguessin venerar-lo i ens oblidàssim de sa seva gran història i llegenda en defensa de ses llibertats de sa nostra petita gran nació del reine de Mallorca. Vergonya cavallers, vergonya.
Nunca hubo una corona catalanoaragonesa. Cataluña sólo llegó a condado, de forma que el rey de España ostenta el título de conde de Barcelona. Por muchas veces que se repita una mentira en ningún momento llegara a ser verdad.
Sa nostra història és apassionant, hauríem de fer una sèrie amb bon pressupost per divulgar-la, però és sospitós, els catalanistes sempre eviten xerrar del reine de Mallorca, sa seva autèntica història i sa seva exterminació per part dels catalans. Es mallorquins podem fardar de ser es primers i MES nacionalistes e independentistes que ningú, durant 77 anys vàrem ser una petita gran nació i reine de Mallorca. Jo i els autèntics mallorquins sobiranistes no venuts a altres regions, aquest any hem celebrerem els 751 anys de sa creació del regne de Mallorca ( 1272-2023 ), any de sa nostra autèntica independència dels nostres colonitzadors i opressors catalans. Els autèntics mallorquins tenim es nostre propi día de l’independència, el 12 de septembre de 1.272, quan es nostre rei de Mallorca Jaume II va firmar sa carta de ses Franqueses escrita amb llengua occitana, per sa cual es constituia es reine de Mallorca, segons es testament del conqueridor Jaume I, però els seus hereus fexistes i bèsties tarades catalanistes mai aceptaren sa nostra independènica que ells ara tant reclamen i mai volgueren per Mallorca, i no aturaren de oprimirnos fins destruir sa nostra petita gran nació. Ells mai han pogut ni podràn celebrar el seu dia de l'independència, pobres criatures frustrades. Vergonya cavallers, vergonya.
Tenim una història molt antiga, però encara n'hi ha que la neguen.