Notes històriques de Cabrera a l‘antiguitat
-Vell professor, aquesta illa de Cabrera és una passada. Va ser molt bona idea declarar-lo Parc natural marítim i terrestre, perquè aquests paisatges han de ser un llegat impressionant per a les futures generacions. L’ocupació humana data de quan es construí el castell o és més antiga?
-Oh... L’ocupació humana de l’illa de l’illa de Cabrera és molt antiga. Molt més que el castell tardo-medieval que veim ara. L’actual parc natural fou, sens dubte, un punt d’aturada i de recer o refugi dels nombrosos vaixells, fenicis, grecs, cartaginesos i romans que solcaven el Mediterrani occidental en l’antiguitat. L’illa era una fita especialment important de la ruta púnica entre Eivissa i Mallorca. Però, els testimonis arqueològics més antics de Cabrera, com enterraments i ceràmica, que defineixen una ocupació estable es remunten a època romana.
-Com és això, -diu un altre alumne- jo he llegit que hi havia poblats talaiòtics.
-Un moment... això és una hipòtesi no confirmada... no vol dit que no en surti un qualque dia... Resulta que alguns autors, com Joan Camps Coll, identifiquen restes de poblats talaiòtics tant a Cabrera com a la Illa dels Conills. Però, això no s’ha pogut comprovar; de fet, els investigadors de la Cabrera prehistòrica ja ens avisen: «Actualment no es té cap prova d’una ocupació important del lloc en època prehistòrica, ni de cap estructura que es pugui considerar anterior al segle V dC». El romà Plini el vell, a l'obra "Història natural» (llibre III, 78), esmenta l’illa: «A 12.000 passos en direcció a alta mar des de la [Balear] Major es troba Capraria insidiosa a causa dels naufragis...". L’opinió de Plini coincideix perfectament amb el registre arqueològic, ja que, a Cabrera, n’hi ha molts, de vaixells enfonsats; dos són cartaginesos i la resta, la majoria, romans. El derelicte més antic localitzat fins ara a Cabrera és l’anomenat Cabrera II, que dataria del final del segle III aC. Ja del segle II aC seria el Cabrera VII. Sembla que ambdós vaixells corresponen al món púnic del nord d’Àfrica o d’Eivissa. Del Cabrera II, localitzat a trenta metres de profunditat, es va poder extreure material d'interès, com diversos tipus d'àmfores i restes de ceràmica; sembla que anava carregat de vi. Les restes de naufragis de vaixells romans són molt més nombrosos, i segons estudis recents es continuaran confirmant troballes de nous derelictes, que en l'actualitat superen la desena.
-I aquest topònim Cabrera, quin origen té.
-Idò resulta que l'herència romana, a més de la desena de vaixells enfonsats a les seves aigües, ens deixa també el nom de l'illa: Cabrera, és a dir, illa de cabres. Vos he de dir que el magnífic llibre titulat «Atles de les petites illes i els illots de les Balears» ens conta una curiosa estratègia romana que explica l’origen del nom: «Per als navegants romans era pràctica habitual deixar cabres abandonades a les illes i illots deshabitats que trobaven en les seves rutes comercials. Això els permetria disposar de carn fresca en posteriors singladures que tornassin a passar per allà. Altres exemples a la Mediterrània com l'Illa de Capraria i la molt coneguda Illa de Capri recorden també el costum d'aquesta pràctica».
-«Què te pareix, secretari?», interessant... i elemental! Podríem parlar de qualque llegenda antiga. Sabem que diuen que el fill il·lustre més antic de Mallorca nasqué a sa Conillera.
Anníbal, cabrerenc i primer fill il·lustre de Mallorca
El fill il·lustre de Mallorca més antic és, ni més ni menys, que el cabdill cartaginès Anníbal (247-183 aC). El seu retrat s'exposa actualment al corredor que conté també les pintures dels membres de la Casa Reial de Mallorca. Diu la tradició que el gran personatge nasqué a l'illa de la Conillera, veïnada de Cabrera. L’historiador Joan B. Binimelis, explica l’any 1595 que els pares d’Anníbal, Amílcar i la seva dona, "pasaron primero a la isla Tricada o Triqueda, que hoy llaman los nuestros Cabrera, distante 12 millas de la isla de Mallorca, en la cual estaba el templo dedicado a Juno, como lo dice Estrabón, que los gentiles tenían y veneraban por abogada de los nacimientos... estando esta señora en esta isla por la devoción grande que tenían a la diosa Juno, le nació un hijo, al cual llamaron Anibal, de quien se siguieron y se contaron después grandes hazañas y empresas en el mundo». El cronista Joan Dameto és contundent amb aquesta interpretació: "Plinio llama a boca llena a esta isla [la Conillera], patria de Anníbal".
No obstant això, al segle XIX el tema esclatà en polèmica, perquè, seguint Joaquim M. Bover i Josep M. Quadrado, la transcripció del text de Plini es considerà equivocada, car Binimelis i altres llegiren Patria Annibalis on deia Parva Annibalis: "A doce millas de la mayor Balear pone Plinio la de Cabrera, y enfrente de la ciudad de Palma las Menarias, la Triquadra y la Parva que otros leen patria de Aníbal, dando margen a interminables controversias". Ramon Medel, l'any 1849, relaciona la galeria de fills il·lustres de Palma, i sobre Anníbal ens diu que el seu retrat ocupa el primer lloc de la fila superior del costat del dosser, «colocado allí porque siguiendo la opinión de los que comentaron a Plinio, debía creérsele nacido en la isla de Conejera, uno de los peñascos o islotes que se hallan alrededor de las Baleares».
-Vaja, vaja, professor... o sigui que una lletra ens ha fet trabucar la llegenda!
-En certa manera, només. Efectivament, sembla que Triquadra era l’illa ‘petita’ d’Anníbal... però molta relació devia tenir amb el cabdill cartaginès... qui sap?
-És millor creure-ho que anar-ho a cercar!!
-Professor, hi ha alguna llegenda més d’aquest temps antics a Cabrera?.
-Més que llegenda, us contaré una evidència històrica, molt important, no exempta de misteri!
-Uep... això sona interessant!
L’enigmàtic monestir de Cabrera, que feu plorar un gran papa
A Cabrera, entre els segles V i VII, en època pàleo-cristiana, hi hagué un monestir de monjos. Segons la tesi de Mateu Riera, Cabrera fou una «illa santa», amb dues castes d’assentaments monacals: per una part, un cenobi o convent i, per altra, diversos eremitoris que depenien del cenobi principal. També s'hi han trobat instal·lacions per a l'elaboració de salaons, de porpra o púrpura i de vi; s'han identificat els principals punts d’abastament d'aigua i les àrees de possibles conreus i de recol·lecció. Aquesta «illa santa» seria ocupada exclusivament per la comunitat monacal i els seus eventuals servents. S’ha d’entendre també que, per assegurar la vida monàstica, s’havia de mantenir el contacte amb el món exterior, amb connexions comercials i marítimes.
-Interessant sí que ho és... però, el misteri no el veig per enlloc...
-Idò mirau la carta oficial que l’any 603 va signar el papa Gregori Magne. Va denunciar severament uns enigmàtics comportaments inadequats que tenien lloc en aquest monestir; canten papers... i més si provenen dels arxius vaticans: Segons la seva «Epístola XII, 48», envià a Cabrera el ‘defensor ecclesiae’ Joan, amb l'ordre de solucionar els problemes provocats pels monjos de l’illa. Aquesta carta de Gregori el Gran amb l’encàrrec de corregir el mal comportament dels integrants del cenobi cabrerenc, adreçada al seu delegat Joan, és molt forta i contundent;
-Meem... això s’anima! En certa manera aquest Joan el Defensor és un alter-ego de Guillem de Baskerville a «El nom de la rosa». Es devia semblar a Sean Connery!
-Ara que ho deis, li devia pegar una retirada! Atenció, que la carta diu així: «Perquè ha arribat a nosaltres la notícia que els monjos del monestir que es troba a l'illa de Capria [Cabrera], que està situada prop de Mallorca, que també és una illa, actuen de manera tan perversa i han comès aquests crims que sembla que més que servir Déu lluiten, i ho deim plorant, a favor de l'antic enemic. Tu [Joan], amb l'autoritat que et donen aquestes paraules, dirigeix-te a l'esmentat monestir per informar-te de la vida i costums dels que hi viuen, fent una detallada investigació. D'aquesta manera tot el que trobis que ha de ser castigat, tal com ho exigeix la norma canònica, has de corregir, imposant les penes corresponents. I has de procurar informar els monjos del comportament que han de seguir».
-Vaja, vaja, quines paraules més gruixades! Com va acabar, això?
-No sabem com va acabar la cosa ni tampoc quina era exactament la conducta tan reprovable d’aquesta comunitat monàstica que va arribar a fer plorar el papa; el pare Josep Amengual Batle, gran estudiós d’aquesta època, apunta la possibilitat que tengués a veure amb actes piràtics o fins i tot amb el comerç d'esclaus. Altres hi veuen més marro i s’inclinen més per qüestions de relaxació de costums o de degeneració moral.
El monestir degué sobreviure als greus problemes reconeguts pel papa Gori, ja que hi ha restes arqueològiques posteriors a l’any 603. Però sembla que no durà massa més, ja que del segle VIII, no en tenim notícies. I no és d’estranyar, perquè la forta empenta del nou poder sarraí feu que l’any 698 els musulmans conquerissin Cartago (actual Tunis) i el 703 Septa (Ceuta) als bizantins. L’hegemonia naval musulmana en el Mediterrani Occidental era un fet a partir d’aquest any. Potser els monjos abandonaren Cabrera de forma pacífica en aquestes dates o potser foren víctimes de la ràtzia de l’any 707, quan el musulmà Mussa ibn Nussayr, governador d’Ifriqiya (Àfrica musulmana) envià el seu fill Abd-Al·lah ibn Mussa a una expedició violenta pels territoris bizantins insulars de Sicília, Sardenya i les Illes Balears. L’illa santa desaparegué de la faç de la terra... fins avui, en part recuperada per les interessants i exitoses excavacions d’aquests anys passats, especialment al Pla de ses Figueres. S'hi ha localitzat la necròpolis del monestir de monjos, un taller de fabricació de porpra i una factoria de salaons de peix.
-Idò enhorabona als arqueòlegs, excavadors, estudiosos i amants i professionals del parc de Cabrera!
-Sí, d’acord, però no hem acabat amb Cabrera, hem de parlar dels pirates o corsaris, dels presoners francesos i d’un parell de coses més. Tot arribarà!.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.