l carrer que davalla del carrer del Palau Reial a la plaça de la Reina, amb el palau de l’Almudaina a l’esquerra i el palau March a la dreta, té el nom oficial de costa de la Seu. Davall la placa oficial hi ha una rajoleta de la retolació de 1797 que diu «Costa de n’Adarró».
-Vell Professor, qui era aquest misteriós Adarró que donà nom a una costa tan cèntrica, amb graons i sense cap casa numerada?
-Escoltau, benvolguts alumnes, més que misteriós, és un autèntic desconegut, especialment perquè la família Adarró s’extingí al segle XV. Ja ha plogut! Un dels primers que sistematitzà la genealogia de la família Adarró (o Aderró, que també així hem vist escrit el llinatge), nissaga avui extingida, com vos dic, fou Joaquim M. Bover, l’any 1850, al seu «Nobiliario mallorquín».
-Què diu en Bover, professor?
-Diu així: «Familia catalana que se estableció en Mallorca en tiempo de la conquista, pues en 1232 Arnaldo Adarró poseía tres yugadas en la alquería Benicatzar. Guerao Adarró, en 1322, fue jurado de dicha ciudad y reino por la clase de caballeros, y en 1343 fue uno de los diputados que, como representantes de las islas, prestaron juramento y homenaje al rey don Pedro. Ramón Adarró ‘domicello’, en 1366 era Baile general de aquel reino y en 1378 fue jurado del mismo por la clase de caballeros. Juan Adarró, en 1416, fue juez de la ‘Taula’, banco de Mallorca. Ramón Adarró, caballero principal, fue nombrado, en 1446, embajador de Mallorca en la corte de [la Corona de] Aragón. La subida a la catedral, en Mallorca, se llamó entonces Cuesta de n’Adarró».
-Uep, idò tant misteriós no devia ser!
-No, no, ja vos dic, als segles XIII i XIV se situaven al cim de la societat mallorquina.
-Deveu tenir, professor, més dades, a més de les d’en Bover.
-Sí, és clar, però no vos vull avorrir amb genealogies i detalls de l’any de la picor.
-No, ben al contrari, conèixer la història de Mallorca no ens avorreix mai!
-Teniu raó. Au, idò, ara comença un bombardeig amb molta infomació:
El genearca -el primer en la línia genealògica-, per tant, fou Arnau Adarró, un dels conquistadors de Mallorca, amb Jaume I. Sens dubte ell fou també qui donà nom a la costa. Segons notes aportades per Llorenç Pérez sabem que el juliol de 1232, Arnau Adarró era un dels quatre personatges delegats pel rei Jaume I per repartir els bens de la seva porció, obtinguts en la Conquesta, entre els homes de Barcelona. L’1 de març de 1241, aquest mateix Arnau Adarró, que ja tenia 2 jovades de terra i hort a l’alqueria Ortella, el bisbe de Mallorca, Ramon de Torrella, li establí un tros de terra i vinya a l’alqueria Queimaritx (Caimari). Ja en la següent generació, l’1 de maig de 1285, se signà el testament de Guerau Adarró; ell volia ser enterrat en el monestir de les Llagues de Sant Francesc en el carner o tomba «que ha edificat a la clastra junt al de Bernat Espanyol». Poc després, els vells documents recullen la figura de Ramon Adarró, que l’any 1290; era capiscol (canonge encarregat de dirigir els cants) de la Seu de Mallorca; resulta que intervé en una qüestió de síquies i de repartiment d’aigua al pla de Sant Llorenç, vora la Real i Son Sardina. El mateix any, el dit Ramon, rebia mil sous anuals sobre els rèdits de l’alqueria Benimala (actual Binibona). L’any següent, l’eminent capiscol signà com a testimoni en el reconeixement de les franqueses del regne de Mallorca que feu Jaume II d’Aragó amb motiu de la seva coronació, uns anys abans de lliurar l’illa a Jaume II de Mallorca. El 1298 aquest mateix xantre o cabiscol, que devia ser de ronyó clos, formava part del grup de clergues que entraren violentament al convent de Sant Domingo reclamant el cadàver de la nina Maria Marquès ja que, segons ells, no podia ser enterrada a Sant Domingo.
-Uff, que fort! Sí, de ronyó clos i de morro fort! Vaja un caràcter inflexible, geniüt i violent, aquest canonge Ramon Adarró!
-I tant, qui havia de donar llum, donava fum! Contiuam! Diuen que l’any 1303 Dalmau Adarró (o seria Guerau?) era el veguer de Fora (jutge criminal de la Part Forana, amb residència a Sineu). Un poc més endavant, el 29 d'agost de 1310 Jaume II concedí 25 lliures anuals a Guerau o Garau Adarró a canvi de tenir a punt un cavall armat per a la defensa de l'illa. El 1325 Guerau Adarró, cavaller, fou nomenat lloctinent interí de Mallorca. El 23 de juny de 1332, el discret Adarró [possiblement encara Guerau Adarró], en nom del rei Jaume III, convocà els cavallers de Mallorca a fer mostra al pati del castell reial (palau de l’Almudaina); allà acudiren tots els cavallers que tenien obligació de prestar un cavall armat, ben guarnicionat, per a la defensa de l’illa.
-Molt interesant aquest tema de les mostres de cavalls armats... Per cert, sembla que Guerau o Garau és un llinatge i aquí pareix un nom propi, de baptisme.
-Sí, és un nom propi, molt conegut a l’Edat Mitjana; el podem traduir, diu en Moll, per Geraldo. Continuam, perquè encara tenim més Adarrons! El juny de 1343, quan la incorporació de Mallorca a la Corona d’Aragó, un dels cavallers que jurà fidelitat a Pere el Ceremoniós fou Guerau Adarró, que no sabem si era el mateix que el de 1310 o un fill seu. Tenim també una dona ben documentada; li devien dir ‘Adarrona’: Sor Margalida Adarró fou abadessa del convent de Santa Margalida de Palma (1344-1349). Magdalena de Quiroga ens recorda la seva importància i la de la seva família: «Esta abadesa pertenecía a una de las primeras familias de la isla, que desde la conquista habían ocupado cargos principales. Su padre Guerau de Adarró había sido Jurado en 1322 por el estamento de caballeros y poco después lugarteniente del reino interino de 1325 a 1326, cargo que suponía el máximo rango en la sociedad isleña. De 1337 a 1345 fue Veguer de la Ciutat de Mallorques. De sus parientes sabemos que Pere Adarró figuraba entre los caballeros que en 1343 juraron homenaje a Pedro IV».
Ara continuaré amb una informació certament digna d’una novel·la d’aventures: Resulta que el 26 d’abril de 1347 la dona de Guerau Adarró fou acusada d’accions d’espionatge a favor de Jaume III, en aquell moment ja desposseït de la sobirania de l’illa; diu la carta del governador de Mallorca al rei Pere el Cerimoniós, enemic de Jaume III: «Molt alt, molt excel·lent e molt poderós príncep e mon senyor. Sàpia la vostra reial excel·lència que, dimarts a vespre, prop passat, fo a mi secretament denunciat que dues fembres devien anar al Senyor de Montpestler [Jaume de Montpeller, o sia, Jaume III], les quals hi trametien les mullers d’en Guerau Adarró, donzell, e d’en Poli Brondo, les quals fembres se devien recullir en un leny (barca) qui anava a Colliure e que metien escusa, que anaven a Santa Maria de Vallvert per romeria...». No sabem com va acabar la cosa, però l’acusació era molt greu!
-Magnífic, Vell Professor... ja tenim de tot... espies de pel·lícula inclosos!
-Au, joves, hem d’anar acabant. Pel que fa a les seves possessions, el Secar de Son Pacs, a Son Sardina, al segle XV era denominat Son Adarró, i ocupava la major part de terres situades entre el camí de Passatemps i la carretera de Sóller fins arribar, vers el nord, a la Torre de n’Hug; a la dreta si anam de pel camí de Passatemps de Palma cap a Son Sardina.
-Son Adarró, un nom completament perdut. Potser podem acabar amb alguna referència a la costa de la Seu o costa de n’Adarró, que em començat per aquí
-Sí, així ho farem! Tenim la casa dels Adarró destruïda per permetre el pas a l’actual costa i reconstruïda aferrada a l’hort dels dominics... ah, i també un altre element molt curiós: dos molins d’aigua que, des del carrer Palau Reial, aprofitaven el desnivell entre Canamunt i Canavall per, amb la força de l’aigua de la síquia, moure les moles dels molins i fer farina!
-Aquesta sí que és bona! Da-li cebes!
-Diu Diego Zaforteza Musoles: «La actual calle de la Seo en el s XIV se llamó Costa de n’Adarró... Un miembro de esta família tuvo su casa pegada al Real Castillo y para dar paso hacia los dominicos se le derribó y se la construyó de nuevo pegada al huerto de dichos frailes dando fachada a la calle de la Seo. Podemos decir, por lo tanto que el de Adarró fue el primer nombre que llevó esta via después de la conquista». Un dels documents que aporta és el Capbreu d’en Manresa, de 1395: «Un alberg canonical ab son hort…, situat devant lo dit Castell Reyal, e davant lo carrer apellat la Costa de n’Adarró». Potser es puguin intuir restes de la casa de n’Adarró abans d’arribar al palau March, a mitjan costa, davallant a la dreta, on el 1879 s’inaugurà un gran aljub. A. Gorrias i R. Terradas, i també Rosselló Verger documenten que s’aprofitava l’aigua de la síquia d’en Baster per moure dos o tres molins d’aigua, amb dos casals, que molien –quan hi havia cabal— a la costa de n’Adarró. Aquests enginys hidràulics, que el 1309 eren de Guerau Adarró, serien destruïts al segle xvii. En aquest sentit, diu Joaquim M. Bover a les seves Miscel·lànies quan parla de les aigües de Mallorca: «sobre los molinos de Gerardo [sic, així tradueix Guerau] Adarró el uno bajo el jardín del Rey y el otro bajo la casa de dicho Gerardo (que es ahora cuesta de la Catedral, en aquella época llamada den Adarró)».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.