Conten que sant Jordi era un militar romà, d'origen grec, nascut a Diòspolis (Palestina, actual Lod, Israel), que visqué entre els anys 270 i 303 dC. Es convertí al cristianisme i morí martiritzat, per no voler abjurar de la seva fe, durant les persecucions de Dioclecià; això era l’any 303, a Nicomèdia, Bitínia (actual Turquia). Més tard, al segle VI, l’emperador bizantí Justinià va dur les despulles de sant Jordi a la seva ciutat natal i hi feu construir un temple que acollís el seu sepulcre. La figura del sant s'estengué per Occident i esdevingué model de cavallers i des del segle XII, apareix ajudant els cristians en els fets d’armes més decisius, com en les Croades, en què el sant heroi fou essencial per a la conquesta de Jerusalem. En tornar a Anglaterra des de Jerusalem, l’any 1194, amb motiu de la Tercera Croada, el rei Ricard Cor de Lleó contava que el sant se li havia aparegut i promogué el culte entre els seus. L'any 1246 Jaume de la Voragine va divulgar la Llegenda àuria on s'inclouen els episodis de Sant Jordi, el drac i la princesa, que es popularitzaren arreu i generaren nombroses versions de la llegenda.
Sant Jordi, el primer cavaller que entrà a la Madina Mayurqa el 31 de desembre de 1229
Conta la Crònica o Llibre dels Feits del rei en Jaume que, segons informaren alguns musulmans presoners, el primer soldat que entrà en la ciutat fou un cavaller blanc que muntava un cavall, també blanc. El mateix Jaume I interpreta aquesta informació en el sentit que fou sant Jordi, com també s'havia produït en altres batalles: «E segons que els sarraïns nos contaren, deien que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques; e açò deu ésser nostra creença que fos sant Jordi, car en estòries trobam que en altres batalles l'han vist de crestians e de sarraïns moltes vegades».
Sant Jordi (Pere_Niçard, 1470. Museu d'Art Sacre de Mallorca)
L'historiador Joan B. Binimelis també recull a la seva Història de Mallorca, de 1595, aquesta informació: «Fou cosa pública i manifesta, així per dit dels moros com dels cristians, que se vegé en entrar en la ciutat que anava davant tots els de a cavall, un cavaller bell, armat de blanc, amb el seu cavall blanc; se creia segons la història reial, que fou el gloriós sant Jordi, patró de la Cavalleria d'aquests regnes d'Aragó i Catalunya, amb divisa blanca i creu daurada». Bernardo Espinalt, a l'Atlante español, del segle XVIII, atorga a Sant Jordi una intervenció encara més activa: «el feliz éxito de la función se debió al invicto Martyr San Jorge, que se apareció en un caballo blanco, peleando contra los Moros, que espantados, se venían como ciegos a meterse en los esquadrones de los Christianos, sin saber adonde caminaban».
Els cavallers de Sant Jordi d'Alfama a Mallorca
Els cavallers de Sant Jordi d’Alfama són uns autèntics desconeguts, tot i que intervingueren en la conquesta de Mallorca de 1229-1230 i participaren en el Repartiment de 1232. Aquest orde militar fou creat pel rei Pere el Catòlic, pare de Jaume I, l'any 1201. Es regia per la regla de sant Agustí i el motiu de la seva creació era protegir els peregrins i combatre els sarraïns. L’objectiu prioritari en època de la seva fundació era controlar i defensar una gran extensió deshabitada de l’actual província de Tarragona, denominada el desert d'Alfama (actual municipi de l'Ametlla de Mar). També quedaven obligats a lluitar al costat del rei. La seva ensenya era la creu roja sobre fons blanc. L’orde entrà en decadència a la segona meitat del segle XIV i va desaparèixer el 1400 quan fou incorporat pel rei Martí l’Humà a l’orde de Santa Maria de Montesa
En el Repartiment (1232), varen rebre diverses cases a la ciutat de Mallorca, dins la porció de Nunó Sanç, i dues alqueries, anomenades Alfauuach o Alfamach i Dahom, en el districte de Jartan (Artà), dins la porció reial; el Llibre del Repartiment esmenta les alqueries del districte de Jartan que correspongueren als cavallers de Sant Jordi [d’Alfama]: «Alqueria Alfauuach, v jovades es de Sent Jordi. Alqueria Dahnon, viii jovades es de Sent Jordi»; la important possessió dita avui Son Jordi, antigament Sant Jordi, de Son Servera, prové d’aquí.
A Valldemossa, el comte del Rosselló, Nuno Sanç, cedí l'alqueria de Benigayda o Balagay (actuals Son Ferrandell i de Son Olesa) al cavaller Llop Eixemenis de Luzià. Aquest cavaller, el 9 d'agost de 1231 la donà a l'orde de Sant Jordi d'Alfama. El 3 de setembre de l'any 1300 l'alqueria confrontava amb la mar, terme d'Esporles i Bunyola de Banyalbahar, la Cova, alqueria dita Caldes de Berenguer Desmàs, mola de Sant Jordi i camí que va al coll del Teix; interpreten Jaume Albertí i R. Rosselló Vaquer que l'alqueria fou confiscada pel rei i aleshores era reclamada per la Casa de l’orde de Sant Jordi. Sembla que una transacció immobiliària no fou comunicada al rei Jaume II de Mallorca, el qual, com a senyor eminent, impugnà la transferència i embargà les propietats. L’orde fou compensat pel monarca amb 8.000 sous. Els cavallers de Sant Jordi d'Alfama deixaren a Valldemossa el topònim del coll de Sant Jordi, tan proper a la seva alqueria.
Al terme de la Ciutat, després de la Conquesta, els cavallers santjordistes, segons una teoria no confirmada documentalment, reberen una part del fins aleshores denominat pla de Catí. Aquest territori i el seu aiguamoll precisament s’anomenaren, a partir del segle XV, pla i prat de Sant Jordi, respectivament. Ben enmig d’aquest indret, segurament ja al segle XIII, s’hi aixecà un oratori dedicat al sant cavaller que donà després nom al poble de Sant Jordi.
La festa de Sant Jordi a Palma
L’any 1407 els jurats de la Ciutat i del Regne de Mallorca feren una crida al poble perquè celebràs la festa de sant Jordi «per tal com lo dit sant cavaller en diverses batalles de cristiandat és estat vist, e mitjançant la potència divinal e la sua ajuda, dels enemics de sa santa Fe han obtinguda victòria». Els cavallers i, en general, la noblesa del regne de Mallorca el tenien com a patró. Així, el 20 de setembre de 1460, amb autorització del rei Joan II, es creà la confraria de Sant Jordi dels Cavallers, en una gran festa presidida pel bisbe Marí de Santacília. La institució tenia la seu a l'església de Sant Francesc, que compta amb una potent iconografia que reprodueix en diverses ocasions el sant. La Confraria fou abolida el 1778.
L’any 1565 el General Consell acordà dotar amb 75 lliures les justes i tornejos que, per la diada de sant Jordi, s’havien de celebrar al Born de la ciutat. L’any 1577 s’aprovaren unes noves ordinacions de la Confraria de Sant Jordi. Els seus capítols tenen molt present la celebració de la festa del sant: «Los Cavallers del present regne de Mallorca costumant tenir la Confraria del Gloriós Sant Jordi, com la tenen los dels altres regnes de la corona de Aragó, i passada la Germania per esser morts en ella la major part dels dits cavallers, i los que restaven molt afligits se negligiren de celebrar la festa de S.t Jordi, i així vingueren a deixar dita Contraria; ara veient los que avui són quant gran inconvenient sia estat haver dexat de solemnisar la festivitat del llur S.t Patró, i també que ultra de les obres pies que en ella se feran, se darà ocasió als cavallers joves de exercitar més les armes. Supliquen a V. M. Iltre. Senyoria sia servit de donar-los llicència de tornar dita Contraria i decretar-los los següents Capítols, perquè los que à les hores tenien no es trobaren». Aquestes ordinacions obligaven «que cada any en lo dia de la festa del gloriós sant Jordi, sia fet solemne ofici i sermó, i en la vigília completes en la iglesia sia». I també «que cada any lo dia de la festa del gloriós S.t Jordi se fassa un torneig en la Plaça del Born, i que dit Clavari sia obligat á fer posar lo palench i pagar llances, atambors i pifaros de diners de la Confraria».
A Palma, el gremi dels flassaders tenia també per patró Sant Jordi i celebraven la festa a l’església de Sant Antoni de Pàdua que s’aixecava vora la porta de Sant Antoni; d’aquí prové la taula pictòrica gòtica de Pere Niçard (1468-70), avui al Museu d’Art Sacre.
A Mallorca, sant Jordi deixà altres petjades i records, sovint recollits per les rondalles. Al coll de Sant Jordi, vora Son Ferrandell de Valldemossa (antiga possessió dels ja esmentats cavallers de Sant Jordi d’Alfama) ajudà els cristians a conquerir la contrada. A Sóller, alliberà la població de la terrible cuca de sa Mola. Al camí dels Cingles, de la possessió Bini, d’Escorca, hi ha la roca Saltadora, des d’on el cavall del sant pegà un bot prodigiós i arribà fins a Barcelona. Diverses esglésies i capelles es dedicaren a sant Jordi, com Sant Jordi del pla de Catí, a llevant de Palma. L’oratori de Sant Martí d’Alcúdia conté també la capella de sant Jordi; aquestes advocacions cavalleresques de l’oratori troglodita, permeten pensar en una refundació dels templers, senyors alodials de la contrada fins que foren dissolts l’any 1312. L’art ens ha deixat precioses mostres, com l’esmentada pintura tardo-gòtica del Sant Jordi de Pere Niçard.
La diada de sant Jordi coincidia amb l’aniversari de la mort de William Shakespeare i de Miguel de Cervantes, esdevingudes l‘any 1616 (l’anglès morí el 23 d'abril de 1616 segons el calendari julià que passà al 3 de maig segons el calendari gregorià). Per això, l’any 1923 la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, a proposta de l’editor valencià instal·lat a Barcelona, Vicente Clavel, va proclamar que el 23 d’abril seria el Dia del Llibre. La festa arrelà i l’any 1995 la Unesco declarà el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.