Les festes cíviques més solemnes que se celebraven a Palma al final de l’Edat Mitjana eren les de l’Estendard, que commemorava la conquista de la Madina Mayurqa pel rei Jaume I, la de Sant Jordi, patró de la cavalleria i de la noblesa mallorquines, la de Santa Praxedis, les relíquies de la qual es conserven al Castell Reial de la ciutat, i la de l’Àngel, que era el patró protector de la ciutat i del regne de Mallorca. Com diu Joan Muntaner Bujosa: «De ellas únicamente sobrevive la primera, conocida hoy día por la Fiesta de la Reconquista, el 31 de diciembre, reducida a una simple conmemoración». Completaven el cicle festiu d’aquella època les festes religioses, segons el calendari litúrgic, del qual destacaven especialment els cicles de Nadal i de Pasqua. A final de l’època medieval, també es commemoraven a Palma les festes dels patrons dels gremis i, als pobles, els respectius patrons.
L'Àngel Custodi del Regne de Mallorca era, abans de sant Sebastià, fins a l’any 1643, el patró de la ciutat i de tot el regne de Mallorca. La casa reial mallorquina li retia culte i, per això, Jaume II feu col·locar un àngel al punt més alt del castell reial (avui palau de l’Almudaina). Oficialment, era el patró des de l’any 1406, però, des del segle XIII, la devoció que generava era enorme, ja que era considerat el protector de la Ciutat i, per extensió, de tota l’illa. En aquest sentit, el cronista Joan Muntaner Bujosa parla de «la piadosa costumbre de poner las ciudades bajo la salvaguarda de un ángel tutelar para que las protegiera de calamidades y las defendiera de enemigos. A veces eran las corporaciones que tomaban un ángel protector, como es el caso del Colegio de la Mercadería de Mallorca que le adoptó también como figura heráldica de sus armas. La Ciudad y el Reino de Mallorca tienen un Ángel Custodio cuya fiesta era conmemorada con gran solemnidad y entusiasmo popular, fiesta y patrocinio ignorado por la generación actual». Insistint encara en aquest tema, com recorda Bartomeu Bestard, el franciscà Francesc Eiximenis en el seu Llibre dels Àngels (1350) deixà escrit aquest costum medieval: "sobre los portals de la ciutat posaren una bella imatge d'àngel que tenia una bella creu en la mà sinestra e ab la dreta senyava la ciutat".
La festa d’aquest àngel custodi i protector se celebrava el dilluns després de la vuitada de Pasqua («lo primer dilluns aprés de la Dominica in albis»), però posteriorment es traslladà al diumenge després de Pasqua,. S’ha de dir que, l’any 1670, l’Església fixà la festa canònica dels Sants Àngels de la Guarda o Custodis el 2 d’octubre però, a Mallorca, popularment i institucionalment, s'ha mantingut la data del primer diumenge després de Pasqua.
Torre de l’Àngel del Palau de l’Almudaina (dibuix de Carlos Beranguer, 1738. Ministerio de Cultura)
La festa del Sant Àngel Custodi de Mallorca era popularíssima; Muntaner Bujosa creu que aquest èxit era degut «al cariz profano que llegó a tomar no obstante su origen y carácter religioso. Tanta era la popularidad alcanzada en las centurias XV y XVI que aquel día se congregaba en la Ciudad gran concurrencia de gentes procedentes de los pueblos de la ruralia mallorquina». Amb el patronat de l’Àngel Custodi está relacionada la capella de la Seu catedral dedicada actualment al Sagrat Cor de Jesús, on els Jurats fundaren un benefici eclesiàstic. El cronista Antoni Furió al seu «Martirologi», de 1850, relaciona també la festa amb la capella de la Seu: «La fiesta del Santo Ángel custodio del reino de Mallorca erigida el año 1406, en ocasión que los padres de la patria ponian los cimientos de la capilla que en la catedral de Palma erigieron al santo Ángel, ordenando que su festividad se celebrara anualmente la dominica in albis, con rito doble, solemne procesión y que se guardara como a colendo (festiu)». Un document de l’any 1407 notifica l’ordre del Governador del regne de Mallorca, Roger de Montcada, sobre l’obligació de celebrar la festa «del gloriós àngel deputat en guàrdia e custòdia del dit Regne per intercessió e mèrits del qual tots los ciutadans e altres habitadors del dit Regne meresquen esser en pau e tranquil·litat conservats, e de qualsevulla altres persecucions celestials e terrenals preservats e defesos e guardats». Afegeix que «sia feta celebrada e solemnitzada d’aquí avant e per tots temps festa solemne» i que es faci general i solemne processó pels llocs acostumats, com a la festa del Corpus Christi, «per ço que la dita festa sia colta (dia festiu) e celebrada solemnialment e devota així dins la Ciutat com defora per tota la illa de Mallorques». El Governador mana que tothom celebri «solemnialment, abstenint-se de totes e sengles obres servils e negocis temporals així dins la Ciutat com defora per tota la dita illa e que los habitadors o domiciliats en los llocs o carrers per los quals passarà la dita processó agranen o fassen agranar e fer belles e netes les carreres»... si no ho feien així, haurien de pagar una multa de deu lliures.
Efectivament, els actes oficials de la festa consistien en una missa solemne a la Seu i una processó, patrocinades pels jurats de la ciutat i regne de Mallorca; l’encarregat era un síndic anomenat angeler. La processó seguia el mateix trajecte que la del Corpus Christi i en prengué els elements teatrals. Antoni Ignasi Alomar ha estudiat el ritual de la festa: «Els elements teatrals evolucionaren fins a representacions en uns cadafals situats en el trajecte de la processó, un dels quals es trobava davant la casa de la Juraria (actual Ajuntament), a la representació del qual assistien les autoritats. Als cadafals no oficials, les representacions arribaren a prendre un caire tan profà que, el 1565, les autoritats les prohibiren totes, però es mantingué la processó. Un altre motiu de la suspensió dels actes profans de la festa fou que en el dinar que celebraven els bastaixos que muntaven els cadafals es cometien excessos, a parer de les autoritats».
El pare G. Llompart ha estudiat les representacions de l’Àngel a l’article titulat: "El ángel custodio en los reinos de la Corona de Aragón. Un estudio iconográfico". Ell ens recorda que la imatge de l'àngel de la torre de l'homenatge de l’antic Castell Reial de Mallorca o palau de l'Almudaina, de principi de segle XIV, l’àngel de la Llonja, patró també dels Mercaders, el quadre de la capella del Sagrat Cor de la Seu i la festa del Diumenge de l’Àngel, el pancaritat de Palma, són alguns records, pocs però sigificatius, que romanen avui d’aquella festa tan lluïda en altre temps. L’estudiós teatí ens aporta també una glosa recollida a València en el segle XVI, ben coneguda a Mallorca:
«Àngel Custodi de Déu infinit, guardau la ciutat de dia i de nit perquè no entre lo mal esperit».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.