La crisi sanitària de la COVID-19 va provocar tota una sèrie d’efectes negatius, alguns dels quals encara sentim avui en dia. La pandèmia, però, també ens va dur a plantejar tota una sèrie de qüestions, que fins al moment havíem estat massa ocupats per plantejar-nos, com la de ‘com es veu afectat el medi ambient quan cesa l’activitat humana?’
L’evidència de com aquest s’havia recuperat en el temps que no havíem pogut sortir de casa, va ser un dels desencadenants per a començar a parlar durant els mesos següents de la necessària ‘transició’ i del canvi de model a un de més sostenible amb el nostre planeta. Des del Fòrum de la Societat Civil, hem volgut posar xifres a aquesta evolució, a través d’un conjunt d’indicadors que valoren si avancem o repetim els patrons del model anterior. Per desgràcia, les dades ambientals mostren que no només no estem transicionant, sinó que en alguns casos anem cap enrere.
Com tot a les Balears, el bon estat del medi ambient va molt lligat al sector turístic. Entre el 2019 i el 2023 veiem com les escales dels creuers als ports de les Balears s’han reduït tal com mostren les dades oficials de l’Autoritat Portuària, de 819 a 759. Preocupa veure que tot i el context de limitació d’escales en el que ens trobem, el descens respecte als rècords prepandèmia no ha estat tan gran com podria, i com aquest nombre continua augmentant amb 776 escales el 2024.
Pel que fa a la conservació marina, les Balears són unes de les zones del Mediterrani amb més potencial. La superfície d’Àrees Marines Protegides (AMP) a les Illes Balears ha augmentat al voltant de 42 km² entre el 2019 i el 2023, apropant-nos als objectius acordats per la Comissió de les Nacions Unides de cara al 2030. L’objectiu del 10 % sota protecció estricta, es veu més llunyà, trobant només 44,13 km² de reserva integral el 2023, el que equival a un 0,06 % del Mar Balear.
Un altre dels elements que hem de seguir treballant és l’economia blava, tota aquella activitat econòmica que derivi directament de la mar i inclou activitats com la pesca, l’aqüicultura, el transport marítim, etc. Un dels sectors inclosos és el busseig recreatiu, que tot i ser una activitat de baix impacte, no hem de deixar de regular. Una massificació de bussejadors pot tenir perjudicis, especialment en ecosistemes tan sensibles com els hàbitats bentònics incloent els de les àrees marines protegides: en aquest sentit, els permisos de busseig dins de les AMP han continuat augmentant en 2023 respecte al 2019, segons la Direcció General de Pesca.
Quant a la pesca recreativa, un altre sector important de l’economia blava, és imprescindible controlar i limitar l’expedició de llicències de pesca, per garantir la sostenibilitat de les nostres pesqueries. Segons els resultats de les tasques de recerca de l’observatori de les transicions aquest nombre també ha augmentat entre el 2019 i el 2023, de 16.128 a 16.653 llicències. Aquests indicadors són només una mostra de la transició que hem de realitzar als ecosistemes marins. Encara no estem avançant al ritme que cal, i ens toca plantejar-nos un futur preocupant: Què passarà quan ja no puguem nedar a les nostres platges? Quan no tinguem peixos a les nostres aigües? Què passarà quan no puguem respirar el nostre aire?
Cal tenir valentia i afrontar els canvis necessaris, o no tindrem una illa on viure.
Aquest article està englobat dins l’Observatori de les Transicions del Fòrum de la Societat Civil, que analitza les transicions ambiental, econòmica i social de la societat mallorquina a través de l’evolució de diferents indicadors per determinar si avancem cap a un model sostenible.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.