Ja hi som

No hi ha res més important i valuós, en el si de qualsevol comunitat humana, que viure en llibertat i en pau. Això és el que hem fet durant els cent anys passats tots els consellers i totes les conselleres de Consell. Cal celebrar-ho en veu alta, amb balls, himnes i cançons. No es poden desenvolupar políticament ni socialment els valors científics ni culturals d’un ésser humà ni d’un poble si no és del tot lliure. Està sotmès a les decisions i a les accions d’un altre és viure a expenses de l’atzar i de la intempèrie. Gràcies a aquell grapat d’homes d’ara fa cent anys, encapçalats per Antoni Barceló Garcia de Paredes, el primer fill il·lustre de Consell, avui Consell pot aixecar la veu i proclamar la seva alegria i la seva dignitat com a poble sobirà. Encara que, a nivell més ample i sense cap base racional, els catalans seguim depenent de circumstàncies estatals autoritàries.

Qualsevol home o poble que no conservi i exerceixi la seva llibertat innata i el seu dret a decidir sobre ell mateix esdevé un element sotmès i dependent, sense que pugui desenvolupar les seves capacitats naturals. Un poble sense independència ni llibertat és com un arbre sense saba: un ametller que no fruita.

Ja hi som: enguany celebrarem amb tot l’honor que ens pertoca aquesta efemèride que ens omple de satisfacció i de confiança amb nosaltres mateixos i amb tot el que ens envolta. Permeteu-me que expressi la nostra felicitació més legítima i fidedigne.