El Consell Econòmic i Social, una eina de consens per a les transicions

El CESIB emula als consells econòmics i socials constituïts amb anterioritat: el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC) creat el 1945, el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) que emana del Tractat Europeu de 1957, el Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES) que sorgeix per la Llei 21/1991.

A l’empara de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, es proclama el CESIB com òrgan col·legiat de participació, estudi, deliberació, assessorament i proposta en matèria econòmica i social. La Llei 10/2000 determina la seva naturalesa, composició, organització i funcionament.

Si bé, l’ECOSOC té una composició que respon a un repartiment territorial, els consells econòmics i socials europeus, espanyol i el de les Illes estan conformats per membres repartits de manera equitativa en tres grups amb representants de les organitzacions sindicals, patronals i grups d’interès de caràcter social, econòmic i institucional.

Pel que fa al CESIB, té les encomanes, entre altres, d’emetre dictàmens de caràcter preceptiu o facultatiu, no vinculants, i elaborar informes o estudis, a sol·licitud del Govern, dels consells insulars o a iniciativa pròpia, sobre qüestions socials, econòmiques i laborals d’interès per a les Illes Balears.

A més, el CESIB redacta la memòria sobre l’economia, el treball i la societat; un document únic a la nostra comunitat on, des de la coordinació de l’equip tècnic i amb la participació d’un extens grup de persones que hi col·laboren, es dona la visió més extensa i completa de la nostra situació socioeconòmica. Paga la pena donar-li un bon cop d’ull.

Però tornant al principi, vull remarcar, més enllà de les qüestions formals, quines són les virtualitats que té un organisme com el CESIB que, al parer del meu sindicat, són el consens, les aportacions a les transicions del nostre model i la legitimació de polítiques de la nostra comunitat.

El propi funcionament del CESIB, on els consellers i les conselleres aproven els dictàmens, previ debat en comissions, fa que es pugui aportar una perspectiva comuna al que es tracta i, en cas de disparitat de criteris, es dona l’oportunitat als seus membres d’incloure vots particulars. El debat assossegat i la voluntat de consens, on tothom té la possibilitat de veure reflectits els seus interessos, ens fa superar la polarització i renou que, malauradament, s’ha instal·lat a la nostra societat.

Com he esmentat, el CESIB té una composició prou representativa dels interessos socials i econòmics, ja que estan presents treballadors, empresaris i grups d’interès i experts, la qual cosa dóna legitimació a les aportacions que es fan a la matèria legislativa que surt de les institucions de govern, remarcant aquí la funció de consulta que té encomanada.

Per l’esmentat, el CESIB té molt a dir pel que fa a les oportunitats que ens ofereix la intel·ligència artificial, les amenaces que suposa el canvi climàtic, les noves necessitats en el mercat laboral o els reptes que esdevenen dels moviments migratoris, entre altres, que configuren un món en procés de canvi accelerat. A les nostres illes, la saturació, l’habitatge, o els dèficits formatius són qüestions que mereixen un abordatge des de diferents perspectives per trobar entre tots respostes en un marc de sostenibilitat i equitat.

El CESIB és, per tant, un ens que contribueix a la governança de la nostra comunitat, on la reflexió compartida i la proposta mereixen esser escoltades pels actors polítics, socials i econòmics; perquè, en el fons -i més enllà dels propòsits que li marca la norma-, la seva missió és saber conjugar diferents interessos per a la consecució d’allò anomenat «bé comú».